Diada de Mallorca vs. festa de l’Estendard, un acte d’autoafirmació nacional
La festa de l’Estendard o de la conquesta de Mallorca és la festa nacional més antiga d’Europa. Històricament, ha estat la commemoració anual del naixement de les Balears com a estat propi en forma de regne i que va prendre el nom de la seva capital: Regne de Mallorca.
Miquel Costa i Llobera escriu que és la festa de la “funcació de la Pàtria mallorquina juntament amb la implantació de la Creu”. Amb la festa de l’Estendard també s’ha celebrat la reincorporació del país a la cristiandat. La festa representa, doncs, dos aspectes fonamentals que s’han mantingut durant tota la història: el civicomilitar i el religiós. El poder civil honora el mite fundacional del nostre país, Jaume I el Conqueridor; i el poder religiós destaca el paper messiàtic d’aquest rei i la transcendència religiosa de la seva gesta.
Enguany, gràcies a la que ja és una reivindicació històrica per part de la societat civil mallorquina i al reconeixement i l’acceptació per part dels partits sobiranistes que governen el Consell de Mallorca, la Diada de Mallorca es fa coincidir amb la festa de l’Estendard. La fusió encara no és plena, ambdues institucions mantenen actes paral·lels però semblen coincidir en un únic objectiu: posar en valor la commemoració de la conquesta com a mite fundacional del nostre país.
En moments de crisi interiors i d’atacs exteriors, és fonamental reforçar el mite de Jaume I en un acte únic: Diada de Mallorca vs. festa de l’Estendard. Malauradament, cal tornar reaccionar i el poble mallorquí ho va fer dijous a vespre en la gala dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear. També és un atac al nostre país la privació de llibertat als ‘Jordis’ que “l’únic que han fet ha estat treballar per la llibertat”, amb paraules de Forcadell. Hem de ser conscients, com bé deia la presidenta del Parlament de Catalunya, que “defensar la llengua i la cultura és una feina de tots”.
La pèrdua de l’autogovern tingué com a resultat la descomposició progressiva de la festa. Ara, l’autogovern torna a perillar. És fonamental apostar per la festa de l’Estendard i erigir-la en un acte d’autoafirmació nacional i d’unitat nacional. Per aconseguir-ho resulta prioritari mobilitzar la societat civil i recobrar el caràcter civicopatròtic de la festa.
