Dia internacional de

Com que als homes ens agrada fer llistes, classificacions, associacions, capmasos i 'estadillos' (preciosa paraula castellana intraduïble a cap altre idioma conegut) no deixem passar dia sense la seva causa corresponent. És la versió laica i contemporània del santoral. Si sant Pau (que s’escau 28 de juny) és l’advocat contra el mal de coll, el 17 de novembre és el dia mundial de les malalties respiratòries. Ahir, precisament, va ser el dia internacional dels museus. Arreu, i aquí també, es van fer jornades de portes obertes, actes de reflexió i debat. Com que tots els sants tenen vuitada, voldria aprofitar per, molt modestament, aixecar el dit i preguntar, to whom may concern, si no és molt demanar, com tenim això del museu nacional. Si podem hostatjar, en un raconet del nostre cor, una mínima llumeta d’esperança, o bé si ja ho deixem córrer definitivament i ens dediquem a altres causes perdudes. Sí, veurem abans museus amb la impedimenta d’heroics motoristes i també el de la senyora baronessa, però d’un element liminar, essencial i imprescindible com és un museu nacional no en canta ni gall ni gallina. I de l’arxiu, tres quarts del mateix. Mals temps? Potser sí. Però ja ho deia el vell patrici Fiter, en la seva màxima 21: “Conservar les antigalles tant se puga; perquè encara que algunes pareixen a primer vista redícules, és perquè no penetram bé sa finesa.”