OPINIÓ

Dia 27, jo faré vaga

Com que és possible que us hàgiu demanat a quina vaga em referesc, començaré per fer-ne cinc cèntims. Entre els dies 20 i 27 de setembre es duu a terme una setmana global de mobilitzacions en defensa de la Terra. Global vol dir global: d’Estocolm a Melbourne passant per Ciutat del Cap i Nova York. Les vagues i manifestacions del moviment juvenil Fridays for future varen ser, durant el curs passat, l’escurna que va encendre una revolta que amb aquesta setmana esdevé de tothom. Els 'fridays' són el millor signe d’esperança dels darrers temps i ens posen, als de la generació dels seus pares, davant un mirall incòmode: ens heu robat el futur, diuen. I tenen raó: el planeta avança cap al col·lapse mentre el nostre dia a dia segueix el lamentable camí del 'business as usual'. El mínim que podem fer ara és no deixar els joves tot sols en la seva protesta. Reconèixer que són els protagonistes acompanyant-los.

Entre les accions previstes hi ha una vaga general per la Terra, que en alguns països (el Regne Unit, els Estats Units) es farà divendres 20 de setembre i en molts d’altres divendres 27. A casa nostra, hi ha convocada una vaga d’estudiants per a dia 27, amb una manifestació a Palma a les 12 h del migdia. Aquí, no s’ha sentit parlar de vaga general per al mateix dia: el nostre país viu, encara més que els altres, d’esquena a les gravíssimes amenaces ambientals del moment. Però la vaga existeix i és farà notar, si més no, entre els mestres i els professors, que són la gent que treballa amb els joves que ara alcen la veu i amb els nins que hauran d’heretar el planeta. El col·lectiu Docents pel futur, just acabat de néixer, va tenir la iniciativa de sol·licitar implicació als nostres sindicats educatius. Els sindicats han respost amb la convocatòria de vaga de 24 hores o d’aturada de 3 hores, segons els casos. És un gest valent que molts agraïm de la manera més sincera.

Jo faré vaga. No crec que faci falta que m’allargui en excés sobre els motius. La temperatura global de la Terra ja ha augmentat un grau i, si en puja un altre, el preu que s’haurà de pagar en termes de patiment humà serà inimaginable. La biodiversitat, la riquíssima explosió d’espècies de plantes i animals amb qui compartim casa, està patint una erosió insuportable. La capacitat de la Terra de ser el suport de la civilització tal com la coneixem està sota amenaça. Cap dels canvis que s’han introduït fins ara ha tengut una incidència significativa en el nostre rumb cap al cada vegada pitjor. Per això faré vaga. És una vaga contra el món, contra no se sap qui? Potser: vol ser un testimoni. És una vaga sense condicions per a un seguiment massiu? Potser, però no és una vaga clàssica, l’èxit de la qual hem de mesurar amb una xifra de participació. És una acció convocada per donar l’opció als docents de formar part d’una onada global que cada vegada ha de ser més forta. Que hi hagi un grapat de mestres i professors al costat dels joves que es manifesten: aquesta serà, divendres 27, la mesura de l’èxit.

Si sou dels que feis feina dins una aula estau convidats a unir-vos-hi. Serà un signe, crec jo, valuós i potent. Però la vaga no és, naturalment, l’única manera de ser part ben activa de la setmana de mobilitzacions. A molts de centres es faran activitats durant la setmana, que intentaran donar visibilitat a aquest compromís de l’escola amb el futur dels joves. Arribat dia 27, hi haurà docents que faran vaga i n’hi haurà que seran als centres, fent accions simbòliques i de testimoni amb els alumnes: uns i altres formen part d’un mateix esforç per portar la crisi climàtica i ambiental a les escoles, els instituts i les universitats. Informar sobre la gravetat de la crisi, cercar alternatives, millorar el comportament ambiental dels centres, despertar l’actitud crítica d’exigència cap als governants: educar en temps de l'Antropocè ha de ser això. La setmana que ara comença ha de ser només un punt d’un recorregut que requerirà molta constància.

Quina és la feina dels mestres i professors? Amb quina matèria treballam? Tots ho sabem, però hi ha una manera de dir-ho que ens pot ajudar a veure les coses encara millor: treballam amb el futur. Demostrem que som el col·lectiu professional més preocupat pel futur, i més decidit a fer-lo millor. Cadascú a la seva manera. Jo, dia 27, faré vaga.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF