No cal tenir un aparell de mesurar la crispació per comprovar fins a quin punt ha pujat des de l’anunci d’eleccions generals per part de Pedro Sánchez. Tampoc no cal tenir una bolla de vidre per preveure com augmentarà el to del galliner televisiu en els propers mesos, quan als comicis d’abast estatal s’hi sumaran, en el cas de les Balears, els autonòmics, insulars, municipals i europeus. L’entrenament d’anys que duen els canals de màxima audiència per desinformar la població i, en conseqüència, fabricar mediocritat de pèssima educació, eclosiona en el moment en què es posen les urnes pel mig. I més quan ja s’ha constatat que bona part de la classe política, tota vegada va pensar que si una tertúlia televisiva barroera donava espectadors, fer servir els mateixos mètodes en la carrera electoral donaria vots. No seré jo qui ho negui, perquè segurament és així, però també ho és que desinformats i intoxicats es vota pitjor.
Per no anar més enfora, ahir diumenge a La Sexta, l’entrevista a Alfonso Guerra al 'Salvados', i també el que va ser anunciat com “el primer debat electoral” a 'El Objetivo', estaven pensats per fer emergir la fel, no només la dels participants, sinó sobretot la dels espectadors. Incendiar les xarxes socials, especialment el Twitter, i així tenir un retorn assegurat en audiència, és la prioritat, gairebé l’única. En cap cas ja no ho és informar la ciutadania. A la població se l’ha d’encabronar, i se l’ha d’encabronar molt. Tant els és que, d’aquesta manera, el perill estigui servit.
Tampoc no servirà de gaire fer una crida a la responsabilitat a aquestes altures. A la responsabilitat dels mitjans, a la del periodisme, a la de les formacions polítiques i a les de tothom que té veu en aquest esterrament, que és quasi tothom, o tothom directament. A hores d’ara, ja se sap que la crispació està decidida com a mètode de campanya i de convivència social. A hores d’ara, ja se saben bé quins són els temes que, a part o banda, fan pujar la bilis: faran servir Catalunya perquè des de la caverna han fet que sigui subjecte de crispació màxima; entre les formacions polítiques, segons un estudi de Gadeso d’aquest mateix cap de setmana, les que més crispen són PP i Vox, així que no dubtam que seran les que més espai tindran. A les Illes, a més dels esmentats, el REB és el tema que més enfrontament provoca –no vol dir que no sigui important, que ho és i vital, però malauradament no van per aquí els trets–, i per això menjarem REB sense haver-lo tastat.
Aquesta és la dinàmica i això és el que ens espera. Si no fos perquè és molt desagradable, perquè és del tot tòxic i perquè les coses sempre poden empitjorar, una diria que els que volen anar per aquest camí que segueixin així, que, de tanta por com fan, cada vegada serem més els que acabarem per escampar.
