(Des)confiances

Un d'ells és la lluita sindical dels funcionaris davant del nou sistema de pensions per al treballador públic i les conseqüències que se'n derivaran en el suport electoral a l'actual gran coalició governant. Ja no només per als funcionaris afectats i el seu entorn familiar, sinó per la credibilitat que inspira un Govern que en campanya electoral prometia no "tocar" els funcionaris i acusava l'actual oposició de fer guerra bruta en relació a aquest tema, i que després ha fet el contrari del que prometia -i no només parlo dels complements de jubilació.

És clar que també hi ha l'altra mirada, la del que veu orgullós com davant d'una situació insostenible com la que s'havia arribat amb els complements de jubilació dels funcionaris, el Govern és capaç d'afrontar-ho i enfrontar-s'hi. Tot i que hi ha formes i maneres d'afrontar-ho i d'enfrontar-s'hi.

I en aquest estira i arronsa que fa més de tres anys que dura, ningú encara ha posat damunt la taula el problema real, que és sistèmic i que és que la primera de les urgències a l'administració era i és reformar la Funció Pública.

Ja em direu quins marges de confiança es poden donar uns i altres per encarar aquesta reforma urgent, si és que al final manen els mateixos la propera legislatura, després de l'experiència que estem vivint i que s'intensifica cada dia que passa.