I AQUÍ

Descobrir el que ja sabíem i dir-ne nou

Pendents de la valoració que en faci el Poder Judicial –l’independent, no la Fiscalia, que és una extensió de l’Executiu–, l’ús per part de governants de MÉS de la contractació negociada sense publicitat ha servit per fer palesa la general manca de cultura política. En primer lloc, la dels virginals esquerrans, que han descobert amb dolor que l’administració pública a Espanya imprimeix caràcter. Una administració feta a mida dels hidalgos, ara reconvertits en alts funcionaris que la patrimonialitzen, i dels corruptes, que inventen tants controls com capacitats han demostrat tenir d’eludir-los. Una administració-cotilla en un país de funcionaris on se sospita de tot aquell que tingui antecedents laborals, que aquí prima l’oposició vitalícia i l’escalafó gerontocràtic. Dolorós descobriment, el que han fet els que no poden assistir-se del “i tu, més” perquè, quan s’adscriuen a la tolerància zero amb el tràfic d’influències, multiplicar-la per qualsevol factor sempre dona el mateix resultat: zero. També han mostrat el llautó els del PP que, a l’hora de demanar dimissions i expulsions, han gastat tot el coratge i la indignació que mantenien desconeguts quan els seus saquejaren empreses públiques i pagaren campanyes electorals i despeses privades amb doblers públics. En general, un comportament poc edificant, amplificat per mitjans de comunicació que hem forçat el sedàs del que és notícia i no hem tingut la gosadia d’explicar que dos anys en política són una eternitat i que aquesta crisi és tan important com les que col·lectivament hem anat oblidant des de sempre. Malgrat els anys, encara m’empreny, tot i saber que tenim una memòria molt curta; i alguns, una barra molt llarga.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF