Els suficients mèrits que va fer el Mallorca per empatar el partit no foren a bastament clars i el Màlaga s'endugué els tres punts. És la segona derrota de la temporada a Son Moix davant un equip que segurament és millor, però que no és superior. Vist el bon joc desplegat pels mallorquinistes, sobretot a la segona partit i als darrers minuts, l’empat hauria estat el resultat objectivament més just. Però ja ho hem comentat altres vegades: el futbol no té en compte ni mèrits ni justícia i hi ha molts elements que intervenen per reflectir un resultat o un altre. L’acció del gol de la victòria visitant segurament serà revisada, no pel VAR, és clar, i discutida. És una jugada en què l’àrbitre concedeix l’avantatge al Màlaga quan es produeix una falta enmig del camp i que hauria pogut tenir conseqüències físiques negatives per als jugadors. Per sort, no va ser així: l’acció acabà en gol i causà l’expulsió de Vicente Moreno, l’entrenador local. Els minuts que quedaren per acabar el partit varen ser totalment per als mallorquinistes, que gaudiren de claríssimes oportunitats per igualar el resultat. La falta de punteria i, possiblement, de serenitat davant la porteria andalusa va fer que el partit acabàs amb la victòria dels visitants. Esperem, però, que el Mallorca sàpiga recuperar-se d’aquesta travelada, entre altres coses perquè va estar a l’altura del partit, va fer un bon joc i va ser ovacionat pels més de 9.000 aficionats que anaren a Son Moix. Fins i tot la plataforma televisiva que en va fer la transmissió va titular el partit com 'El partidazo', i el cert és que no va decebre. Els comentaristes, avesats a fer partits de Segona A, declararen que havia estat el millor que havien vist fins ara. No sabem si n’hi ha per tant, però sí que és cert que no va deixar ningú indiferent. Sense cap dubte, és una manera de tornar a situar el Mallorca en el mapa futbolístic. La llàstima és el resultat, provocat per dues errades defensives, sobretot en el primer gol, en què Parera no va estar gens fi. I les accions dins l’àrea visitant, en què Prats, Álex López i Lago haurien pogut firmar, com a mínim, l’empat. En definitiva, un bon partit per a un mal resultat. De vegades també és a l’inrevés.
