OPINIÓ
Opinió 19/01/2019

Democràcia i ciment

Guillem Frontera
2 min

Quan algunes autoritats estatals i autonòmiques presentaren a Mallorca el pla de reconversió de Cemex (Lloseta), em vaig sentir temptat d’escriure en aquest tros de diari que el cas podria esdevenir exemple de futur per a aquelles zones que es troben davant de la disjuntiva reindustrialització o mort (social, cultural, econòmica). A més a més: que la bona nova es produís en el nostre maltractat territori tenia un aire com a epifànic, perquè també podia voler dir que algú, a Madrid, havia començat a sentir respecte pel nostre petit país insular. Era tot tan guapo, però, que vaig sentir com un borineig de sospita, que esdevingué turbulència quan se’ns anunciava que els pressupostos d’en Sánchez ens aplicaven un correctiu vexatori, insuportable.

Tot plegat es va desenvolupar en un sol capítol, quasi un epíleg o postfaci, que enviava en orris qualsevol quimera sobre la possibilitat que l’Estat ens començàs a tractar amb una mica d’equanimitat. No, l’Estat continua detestant-nos, ens roba fins el moc del nas per fer-ne goma d’aferrar, ha xuclat l’ànima a bona part de mallorquins, d’illencs en general, i no té cap inconvenient a posar en perill el nostre futur. Potser, amb aquest Estat, estam condemnats al fracàs, i aleshores l’estat mateix no podria engreixar-se a costa d’aquestes illes: però, qui ha dit que els golafres sàpiguen organitzar-se el futur?

La posada en escena per als primers anuncis de reconversió de Cemex ocultava la brutalitat del pla: que, dels 98 treballadors de Cemex, 86 eren exclosos d’aquell futur tan falaguer a simple vista: ocultació que, en el context en què es va produir, és encara més maligna que una mentida: aquesta no enganya perquè no ofereix esperances ni, en conseqüència, amplia la decepció. Els fets no defineixen la ministra socialista d’Indústria com una persona escrupolosament sensible als vessants humans de les grans decisions de despatx.

Un sarcasme sagnant: continuaran circulant per l’illa camions de Cemex, la mateixa empresa que ha deixat tant de bon material humà a la cuneta. Ja ha passat amb altres empreses. Per què no començam a practicar una democràcia més directa i decidim per majoria qui pot fer negoci al nostre petit país, quim pot circular per les nostres carreteres i qui n’ha de ser privat?

stats