OPINIÓ
Opinió 07/06/2020

Dels canvis, de les inèrcies i del perill de la idiotesa

i
Margalida Ramis
3 min

Activista ecologista i portaveu del GOBDivendres, en obrir el correu, vaig trobar-me amb el correu setmanal de CineCiutat: Dotzena setmana - Diari d'una quarantena. Dotze setmanes ja des dels inicis d'un estat d'alarma, d'un confinament, que ens va abocar de cop a un canvi radical en la inèrcia boja, i a vegades sense sentit, de les nostres vides. De la de tots, sense diferències. O sí, amb moltes diferències pel que fa a les condicions en què afrontàvem el tancament, però que ens afectava de cop a tots, a gairebé tot el món.

Dotze setmanes en les quals hem estat expectants en relació amb l'evolució de la malaltia, en relació amb tot allò que explicava com la humanitat havia arribat fins aquí, en relació amb tot el que ens anaven avançant els previsibles escenaris dins la incertesa màxima, quasi a mode d'oxímoron. El món ha rebut la sacsejada més forta precisament arran d'aturar-se tot. Bé, no tot. Aturava la part de les grans inèrcies productives. Aturaven els mercats que sostenien la lògica de la cadena global de producció. A casa nostra, aturava, fins i tot, el turisme. Però la part reproductiva de la vida, la de les cures, aquesta no ha aturat; ans al contrari, ens ha continuat sostenint. Des de la tribu i la xarxa afectiva més propera en qui recolzes la teva quotidianitat, passant per les xarxes de suport mutu entre veïnes, pels serveis públics de la sanitat, fins a arribar a la cadena global de cures que ha evidenciat que, també a escala global, aquestes sostenen el món i les vides, en un món on no totes les vides valen igual.

Hem estat atents a les decisions polítiques que es prenien arran de l'estat excepcional. Hem vist encerts, però també errades i hem vist com, lamentablement, a mesura que això s'ha anat allargant, les declaracions polítiques -especialment, però no només, les dels partits de la dreta i l'extrema dreta- no responien ni a l'interès general ni a la responsabilitat, sinó a la necessitat de posicionar la ideologia de partit i les sigles en el joc del poder polític i seguir el lamentable espectacle en què s'ha convertit el debat i l'acció política en aquest país i a casa nostra.

El canvi ens ha vengut imposat, a cop de pandèmia. Aquest i els que vendran derivats dels desequilibris que la nostra manera d'entendre la vida ha propiciat en aquest planeta i al nostre propi territori. Tenim l'enorme responsabilitat i ara les evidències més aclaparadores que cal començar un camí accelerat de canvi, d'encetar un nou paradigme econòmic, polític i social que, posant la vida al centre, almenys intenti reconduir la nostra relació amb allò que ens sosté: el territori, els recursos, la biodiversitat i les cures. Però alhora és encoratjador veure la quantitat d'iniciatives que sorgeixen en aquest sentit (i us recoman l'article 'Crecen las propuestas que se centran en la vida (y no es bla, bla, bla)' de Martha Zein), també és infinitament decebedor veure que l'espectacle polític continua tan lamentable com sempre, amb les seves escenografies i posades en escena patètiques, amb l'aparició estel·lar de l'extrema dreta en la versió 3.0 dels darrers anys, que et fan trobar més que encertada la frase del raper Toteking, en el seu llibre Búnker, que em va mostrar aquesta setmana la meva parella, i que es demana "en quin moment es va posar de moda ser idiota". Jo hi afegiria que no sé en quin moment ser idiota va començar a ser un valor en alça en la carrera política per arribar a enlairar personatges de l'extrema dreta d'aquest país, tan susceptibles d'esdevenir caricatura que faria gràcia si no fos real i alimentàs odis.

És hora d'estar a l'altura de les circumstàncies i de l'enorme responsabilitat que tenim per evitar un col·lapse violent. L'esclat als carrers reclamant justícia per Geoge Floyd no són en absolut un tema aïllat del col·lape social i ecològic. Ans al contrari. La mort de George Floyd és una expressió més, crua i real, dels desequilibris i desigualtats i injustícies d'un sistema que necessita alimentar opressors i oprimits per poder sostenir-se aquí i a tot el món, amb diferents graus d'intensitat i evidència.

stats