Declarar l’emergència climàtica i no limitar els creuers és incoherència

Des que, a principis d’any, es va aprovar la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Balears, tots els partits del Govern, però sobretot des de la presidència de l’Executiu, han tret pit per aquesta iniciativa que asseguren que és pionera no només en el conjunt de l’Estat. La prohibició de l’entrada de nous vehicles dièsel a partir del 2025; el tancament el primer de gener de 2020 de dos grups de la central tèrmica del Murterar i progressivament fins a l’aturada total; reduir un 40% de gasos d’efecte hivernacle fins al 2030, o entre un 80% i un 95% per al 2050, i també implantar un 35% d’energies renovables per al 2030 són només algunes de les iniciatives que promou la legislació. Aquestes mesures foren elogiades per les entitats ecologistes. Són, en tot cas, iniciatives necessàries i urgents per intentar garantir un futur més sostenible.

Són mesures que sobretot van destinades a reduir les emissions de gasos contaminants, principals factors de l’acceleració del canvi climàtic. Si a més tenim en compte que els partits del Govern insten el Parlament a declarar l’estat d’emergència climàtica a les Illes, i que el Consell de Mallorca ja ha anunciat que té previst apropar aquesta mateixa declaració per a l’illa en el proper ple, podria semblar que hi ha plena consciència de la imperiosa necessitat d’una lluita ferma contra tot allò que produeix gasos d’efecte hivernacle.

No és així perquè altres iniciatives empreses des del Govern aquests darrers dies són del tot incoherents amb el que hem destacat fins ara. L’Executiu balear, des dels Acords de Bellver, s’havia compromès a limitar l’arribada de creuers a les Illes, sobretot a Palma. Com informam en aquest setmanari, ara ja no en consideren la limitació, sinó que parlen d’escalonament, la qual cosa només serveix per repartir en distints dies els seus efectes clarament contaminants i consumidors de recursos. Els creuers emeten diòxid de sofre, milers de tones de diòxid de nitrogen, centenars de milers de tones de CO2 i cremen desenes de milers de tones de fuel.

Declarar l’emergència climàtica o posar en marxa la Llei de canvi climàtic i, alhora, no limitar dràsticament el nombre de creuers és una incoherència que no es pot permetre un Govern que presumeix de capdavanter en aquest sentit. Com tampoc no es pot permetre que l’ecotaxa o impost de turisme sostenible vagi als hotelers per pal·liar les pèrdues pel crac de Thomas Cook. Són incongruències que desvien del camí i fan pensar que potser el Govern no té tan clares les seves prioritats.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF