Periodista i autor de 'Recoja sus cosas'Fou casualitat que ho veiés a Twitter. Una companyia de teatre adaptava el còmic ‘Baleak ikusi ditut’. I era una companyia de Mallorca! Insòlit! El que no s'estava fent al País Basc prenia cos al Teatre del Mar del Molinar.
I és que, efectivament, la cultura feta a l'illa ha reflectit el conflicte basc en un grapat d'ocasions. A 'He vist balenes' cal afegir-hi el còmic ‘Las oscuras manos del olvido’, un còmic fet per Felipe Hernández Cava i Bartolomé Seguí centrat en les vivències de membres d'ETA i que té Palma com a escenari. Van passar d'històries del barri a una història de violències.
Justament en aquest barri de Canamunt, descrit amb tendresa per Cava i Seguí, és el lloc on es va escriure ‘Recoja sus cosas’, pàgines escrites entre cafès i diaris a les taules de La Rita i a la terrassa del Pes de la palla, que un dia fou epicentre de la 'Moguda palmesana' dels anys 80.
Entre gerrers i amics, a una banda i l'altra de la barra. Entre grafits de Soma i romàntiques plaguetes del Senyor Ferrer, que mostren una Mallorca preturística que em fa enyorar el temps que no he viscut. Allà es va gestar ‘Recoja sus cosas’ i allà s'havia de presentar, per descomptat, aquest llibre. Serà divendres horabaixa a Rata Corner, espai de refugi de la cultura feta a ca nostra i hereva del magnífic local veí de Ca la Seu. Ep! I també dijous al Cafè - Teatre La Tertúlia i dissabte a Manacor.
Allà hi serà també Soma, artista urbà que ha participat del projecte ‘Recoja sus cosas’ amb la preciosa il·lustració de la contraportada del llibre i que ha sabut traslladar a una imatge aspectes de la narració com la rutina de la presó i el missatge perdut en una botella, que és la recerca de la llibertat.
També hi serà Clara Ingold, actriu i veïna del 'Xino', almanco en aquells temps en què el cap de setmana arriba els dimarts amb la Ruta Martiana i els diumenges els tancàvem amb les improvisacions de son germà. Hi serà no per confrontar diferents relats sobre el que ha estat el conflicte basc, sinó per sumar-los. Com d’excepcional seria poder trobar-nos qualque dia amb Fernando Aramburu, escriptor de moda i best seller antinacionalista.
Perquè la memòria basca ha de ser, a parer meu, com un puzle, en el qual moltes peces diferents conformen un mosaic plural. Per contra, n'hi ha que volen monopolitzar el relat. I crec que és el cas de ‘Pàtria’, no pas perquè així fos la pretensió de l'escriptor, sinó per l'impuls de màrqueting que li ha donat tot l'establishment polític i econòmic de l'Estat. Perquè l'èxit del llibre no sembla innocent, sinó molt premeditat. Ni és casualitat que, cada dissabte, qualque suplement cultural d'un diari estatal dugui a la seva portadeta un reportatge de ‘Pàtria’. Hi ha guerra pel relat, sí, i fan comptes guanyar-la.
Jo també vull presentar batalla, sí, però no per imposar la meva visió del conflicte basc. Vull presentar batalla per aconseguir una memòria plural, en la qual es reconeguin i explicitin totes les violències i patiments, que han estat múltiples i multidireccionals. Precisament com a periodistes, hem de presentar un relat ric en matisos i que sigui honest. I no em pareix que ho sigui el discurs de la derrota d'una banda terrorista. Tenim 850 morts d'ETA i milers de persones amb escorta. I també tenim 415 morts entre la guerra bruta del GAL i del BVE i la violència policial, segons l'estudi presentat per una entitat poc sospitosa de 'connivència' amb ETA com és el govern basc. Tenim la investigació sobre tortures iniciada pel forense de prestigi internacional Paco Etxevarría, que apunta a 16.000 casos. Tenim la dispersió de presos i 20 morts en accidents de cotxe, tenim la doctrina Parot, que fins i tot Europa acabà tombant.
Tenim, idò, una història de patiments múltiples. I ens cal lluitar contra el monopoli de la memòria que alguns volen exercir. Allò curiós és que, aquest pic, sigui un relat escrit a la Gerreria.
