Cultura? Quina cultura? (I)

Les coses són més fàcils de dir que de fer. Això ho saben bé els responsables de les nostres institucions culturals. El que potser no acaben d'entendre és que entre el discurs que apel·la a "acostar la cultura al poble" –com va dir fa dos dies el regidor de Cultura, Miquel Perelló, en la presentació del Cicle Palma de Primavera– i l'acció que du a terme aquest discurs és necessària una reflexió prèvia, crítica i desacomplexada, sobre els dos conceptes: cultura i poble o, en altres paraules, sobre el 'què' i el 'qui', però també sobre l''on' i el 'com'. Ara, aquí, ens referim al primer.

Amb un simple cop d'ull al programa de l'esdeveniment presentat per Miquel Perelló n'hi ha prou per adonar-se com la concepció de 'cultura' en què es fonamenta la regidoria no és en essència diferent a la del Partit Popular. Hi pot haver diferències quant a la importància que se li dóna al programa, a la inversió de diners, en el marc lingüístic, en les intencions vers una major transparència i bones pràctiques en la gestió, entre d'altres coses, però la visió sobre què és la 'cultura' és la mateixa.

Ens enfrontam a una concepció de la cultura entesa com a passatemps i mercaderia. Recordam al respecte aquella entrevista en què el regidor, tot just designat, deia: "Entre tots hem de crear nous clients per a la cultura". En aquest sentit, no ens oblidam de com qualsevol debat sobre el model de cultura tard o d’hora sempre acaba sent protagonitzat pel turisme cultural.

Aquesta concepció la tenim socialment tan assumida i interioritzada que posar-la en qüestió i demostrar la possibilitat d’altres alternatives requereix l’esforç i la gosadia d’assajar un complet canvi de perspectiva.

Centrem-nos en el format concert i en l’exemple que ens ofereix el programa del Cicle Palma de Primavera abans al·ludit. De debò creiem que aquest format és la millor fórmula per acostar la gent a l’experiència artística musical? De debò creiem que programant sis de cada set concerts al centre de Palma estam acostant la cultura al poble? De debò creiem que el fet que la meitat dels assistents a un concert de la Banda Municipal a la plaça Major siguin turistes augmenta el nivell cultural dels palmesans?

Tot això, no ho oblidem, en un context en el qual de cada vegada són més paleses les desigualtats socials i els conflictes interculturals, i en què l'accés a experiències culturals que no vinguin promogudes des de la indústria massiva de (re)producció simbòlica del sistema és cada cop més restringit; fet que ens obliga a repensar la cultura com a eina de transformació social.

Reflexionar i posicionar-se en relació amb el plantejat és, com a mínim, una exigència que cal fer als responsables de les polítiques culturals i a la societat en general.