29/05/2013

Cròniques del desconcert

3 min

1 . ADVERTÈNCIA. Les manifestacions franceses contra el matrimoni homosexual han sorprès per la seva dimensió. En l'eufòria, els seus promotors han arribat a parlar de "la Primavera Francesa", amb dubtosa analogia amb els països àrabs i amb una obsessió malaltissa pel Maig del 68. França sempre ha tingut un sector de dreta catòlica reaccionària. I l'extrema dreta sempre ha estat una força política important. Part de la dreta institucional ha vist una oportunitat de seguir debilitant encara més Hollande. Però hi ha alguna cosa més que això: les desregulacions dels últims anys, tant en les lleis econòmiques com en les normes morals, han deixat la ciutadania amb una percepció creixent d'inestabilitat i d'inseguretat. Les angoixes d'una crisi que està desclassant tanta gent han potenciat la sensació de desemparança en amplis sectors de les classes mitjanes i populars. En la mesura en què l'esquerra no és capaç d'oferir referències cíviques i morals, perquè la seva cultura es debat entre una certa malenconia sectària i el mimetisme de la dreta; en la mesura en què s'ha esvaït la idea de futur i ningú ofereix perspectives de canvi creïbles, l'extrema dreta troba el terreny adobat. Conscient que els canvis en matèria de costums sempre espanten, apel·la a les seves certeses de tota la vida, sabent, com deia Voltaire, que "els humans no tenen cap remordiment de les coses que tenen costum de fer". El matrimoni homosexual ha estat per a la dreta francesa l'oportunitat de desplegar un discurs restauracionista. Henri Guaino, ideòleg de Sarkozy, parla "d'oposar-se a la destrucció de la societat", com faria Rouco Varela. Si l'esquerra no es rearma culturalment, podem anar cap un neofeudalisme financer, amb les elits tancades al seu món lluny de la societat, uns estats afeblits políticament i les religions (les velles i les noves) tornant a recuperar el paper d'enquadrament moral de la població.

2 . ESTAVELLAR-SE. A Itàlia, el desconcert i el descontentament continuen. Hi ha hagut eleccions municipals amb una caiguda de la participació del 16 per cent i el grillisme s'ensorra més ràpid del que es podia pensar. Es confirma que el gran problema del Moviment 5 Estrelles és el mateix Beppe Grillo (i els que mouen l'actor des de l'ombra), que no ha volgut entendre que la gent els va votar per donar-los l'oportunitat de fer noves polítiques, no per seguir alimentant el xou de la bona consciència sense compromisos i del victimisme. Els electors volien un canvi, Grillo només volia continuar l'espectacle. I va reflotar Berlusconi. Es pensava que podria capitalitzar un govern d'unitat dels partits de sempre quedant-ne fora. De moment, la castanya se l'ha endut ell. S'ha cregut l'etiqueta que li han posat el seus adversaris: l'antipolítica. I no ha entès que la gent el votava precisament per fer política.

3 . MONSTRES. Hi ha moments que sembla que, per a sectors pròxims al Govern, el referèndum ha passat de ser un objectiu a ser una nosa. Hem de salvar la consulta, se sent dir sovint. I, a continuació, apareixien les solucions imaginatives. La que ja fa temps que circula és la consulta amb diverses opcions: estat autonòmic, federalisme, independència i, fins i tot, recentralització. Diguem-ho clar: és una estafa, perquè canvia la naturalesa del referèndum: del divorci als capítols matrimonials (de decisió unilateral a decisió compartida). Però, sobretot, perquè és inútil. En una votació amb tres o quatre opcions és pràcticament impossible que cap obtingui una majoria suficient per poder-la considerar determinant. I és quasi impensable que una de les quatre pugui arribar per sobre de la meitat dels vots. Conclusió: davant la dispersió de vot, que tot segueixi igual. La defensa de l'statu quo genera monstres.

stats