Tenim dues bones notícies per al sofert sector turístic, que no descansa en els seus desvetllaments per dignificar-nos com a individus i com a comunitat. La primera és que ja ha començat la temporada de 'balconing', aquest segell de prestigi pel qual les Balears són conegudes arreu d'Europa, personificat en quatre turistes que han caigut dels seus hotels, un dels quals hi ha perdut la vida. I la segona és que l'amable batle espera-ser de Palma, José Hila, afirma que no veu que els creuers causin a Palma tants de problemes com diuen alguns. Si qui ha de ser el primer edil de la capital no acaba de trobar res de problemàtic en els creuers, intentarem humilment ajudar-lo, com un servei més dins el tot inclòs de l'ARA Balears Setmanal.
Precisament aquest, 'Tot Inclòs', és el títol d'un documental i d'una web ben interessants amb anàlisis sobre el turisme a les Balears, que el batlle imminent i el seu equip farien bé de consultar de tant en tant. D'un article publicat en aquesta web per l'economista i investigador Rodrigo Fernández copii el següent paràgraf: “en el pla econòmic, el turisme de creuers es caracteritza per la impunitat fiscal, l’obscurantisme i el control dels fluxos financers, emparat en la concentració i desterritorialització del capital. Mitjançant l’ús de 'banderes de conveniència' i la domiciliació del vaixell en paradisos fiscals, aquestes embarcacions no estan subjectes al pagament d’impostos i altres contribucions. Aquest fet potencia la concentració de beneficis i evita el repartiment dels beneficis generats entre els països de desembarcament”.
És a dir, el turisme de creuers no deixa ni un cèntim a les administracions com la que aviat governarà el senyor Hila, que deu trobar que això no és un problema. En aquest sentit, és com aquests cotxes de lloguer que resideixen durant els mesos d'hivern en altres comunitats autònomes on l'impost de matriculació els surt més barat, i que són posats aquí damunt les carreteres durant la temporada alta perquè ens deixin tan sols el corresponent desgast d'infraestructures i també les corresponents emissions contaminants. I parlant de contaminació, potser també és digne d'alguna consideració per part de l'Ajuntament l'estudi de l'entitat Transport&Environment, que assenyala Palma com la segona ciutat més contaminada pel turisme de creuers, després de Barcelona. Això, la mateixa setmana que s'ha denunciat que l'excés de creuers s'ha convertit en un problema a les Balears. La denúncia no l'ha feta cap turismòfob insensat, sinó el director general de Ports i Aeroports, Xavier Ramis, que pertany al mateix partit polític que José Hila.
Què més? Podríem mencionar les condicions de treball del personal dels creuers, que inclouen jornades laborals extenuants a canvi de remuneracions usureres, així com jerarquitzacions dels empleats segons la seva procedència ètnica. O la constatació evident que els desembarcaments de creueristes al centre de Palma només beneficia el terrassisme que ha desnaturalitzat el paisatge urbà (molts turistes acudeixen a les terrasses a fer-hi la despesa mínima per poder miccionar als lavabos dels locals) i les botigues que l'estan convertint en una ciutat franquícia. Sembla raonable duplicar l'ecotaxa als turistes de creuers (actualment paguen la més baixa), perquè el negoci turístic deixa de sortir a compte quan els ingressos que s'obtenen de l'activitat són més baixos que el cost que té per a la ciutat. I que les companyies de creuers hagin d'acreditar l'exercici de la seva responsabilitat social, tant pel que fa al medi ambient com a les condicions de treball que imposen dins les seves embarcacions. O això o regular a la baixa la seva presència al port de Palma.
