Cortesia

El concepte de "cortesia parlamentària" o el mercadeig entre consellers

Els consellers generals de Ciutadans Compromesos (CC) han pogut constituir grup parlamentari propi malgrat que només en són dos. El nou reglament del Consell General especifica que n'han de ser tres i si els consellers massanencs formen grup parlamentari ha estat possible gràcies a que un altre grup, el de Demòcrates, li ha cedit una consellera general perquè pugui sumar el tercer integrant. Hi ha una gran diferència entre tenir o no tenir grup parlamentari i els desavantatges o avantatges que això suposa. I quins són aquests avantatges? Doncs que tenen més temps en les intervencions en els debats, poden formar part de més comissions i una assignació econòmica molt superior en relació a la que hauria de ser si no formessin grup i passessin a ser dos consellers no adscrits. D'això, d'aquesta cessió de consellers generals se'n diu "cortesia parlamentària".

Abans de continuar, que se m'entengui que el que escric no és una crítica als consellers massanencs de CC, entre altres coses perquè no han fet res que no s'hagi fet abans: no són els primers que utilitzen aquesta fórmula, està del tot normalitzada i acceptada pel conjunt de la cambra parlamentària. Per tant, la reflexió que faig és en relació al sistema; la "cortesia parlamentària" que ha experimentat CC em serveix només com a exemple.

Uns consellers que han sortit elegits per la circumscripció parroquial sense formar part de cap partit d'àmbit nacional i autoproclamant-se independents ja saben en el moment de presentar-se que no podran formar grup parlamentari propi, perquè només en surten elegits dos i el reglament no ho permet. Per tant, només tenen l'opció o d'integrar-se en un grup parlamentari més gran o d'unir-se amb d'altres consellers generals i fer-ne un de propi o de quedar-se com a consellers no adscrits. Però la "cortesia parlamentària" permet fer realitat la segona opció, malgrat que en realitat -políticament parlant- només seran dos consellers generals defensant els criteris de CC perquè la tercera "cedida" seguirà la disciplina del grup parlamentari que l'ha deixat, és a dir, Demòcrates. Sí, ja sé que em diran que al cap i a la fi han pactat el govern i, per tant, en res es diferenciaran... però malgrat això, no deixa de ser tot molt pervers.

Cortesia parlamentària, cert, un concepte acceptat per tots els polítics al Consell, amb la més gran de les indiferències sense avaluar-ne la moralitat ni la vulneració de la voluntat popular. I això va per tots, tant per qui en surt beneficiat, com per qui cedeix el/la conseller/a i també per qui ho accepta sense dir res. Potser hauríem de preguntar-nos tots plegats si la representació que els donem amb el nostre vot serveix perquè puguin fer i desfer com els hi vingui en gust.

Sempre m'ha sobtat aquesta facilitat que tenen les mateixes institucions per fer els reglaments de tal manera que ells mateixos puguin modelar-los, adaptar-los a les seves conveniències sense cap tipus d'escrúpol. El que ja no entenc és perquè no li diuen a les coses pel seu nom i en lloc de "cortesia parlamentària" no l'anomenen com el que realment és: un mercadeig entre consellers.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF