OPINIÓ

Convencions cinematogràfiques

En acabar de parlar per telèfon no cal acomiadar-se, només penjar. Els cotxes sempre arranquen a la primera fins i tot si els condueix un nen de dotze anys que mai de la vida ha agafat un cotxe. En una primera cita, dues persones poden sopar tranquil·lament en un restaurant durant hores, anar a fer una copa, passejar pel parc i recrear-se en reflexions profundes sobre les nimietats que han omplert les seves vides abans d’haver-se conegut en aquella tenda de vinils regentada per un nostàlgic amb barba nascut als anys vuitanta; ara bé, un cop a l’apartament d’ell o ella, no fa falta esperar que es tanqui la porta abans de començar a treure’s la roba, llençar-la a terra, estampar-se contra totes les parets del pis, colpejar mobles, trencar objectes de decoració, llevar-se les calces amb la perícia d’un expert en maripepas, sense ensopegar, dempeus, i tot seguit també els sostenidors, i els mitjons, i els calçotets, i tot plegat abans de caure damunt del llit, o a terra, si no s’arriba al llit, per començar a gaudir d’un sexe ferotge havent fet l’escalfament.

Els més pobres, pobríssims, que freguen la indigència, viuen a cases de dues plantes a les quals els falta una mà de pintura i una porta que no faci soroll, poca cosa més. Tothom ha anat a la universitat, però no té importància matisar què s’hi va estudiar. Hom pot anar per una carretera recta i sense corbes en un dia esplèndid i sense vent que, tanmateix, és important anar movent els laterals del volant amunt i avall, a poc a poc, amb la delicadesa d’un munyidor de vaca, i el moviment esdevindrà més frenètic si s’està discutint acaloradament amb el copilot. 

Els pares que perden un fill o filla deixen intacta la seva habitació, com si fos un santuari o un espai sagrat. No obstant això, si un dia es presenta a casa un escriptor, periodista, investigador, detectiu o desconegut que també va perdre un infant, els pares el deixaran pujar a l’habitació situada al pis de dalt i li donaran permís perquè revisi objectes i toqui pertinences mentre ells, tranquils i confiats, continuen fent el sopar o la bugada o arreglant el jardí a la planta baixa. Cap taxista s’oposa a la indicació de seguir un altre taxi malgrat que soni a petició de psicòpata o assetjador. 

Saps quin bitllet t’estàs traient de la butxaca i pots entregar-lo a una altra persona sense haver de comprovar-ho. Al cine s’hi pot anar a amagar-se de la policia, a fumar, a magrejar l’acompanyant o a barrejar-se amb l’acompanyant, però no a mirar una pel·lícula. En encendre la televisió mentre s’està parlant d’un tema, el telenotícies començarà a emetre una notícia que farà referència precisament al tema que s’està tractant. Els cables del telèfon mesuren entre quinze i divuit metres, i permeten moure’s per tot l’apartament de manera àgil i còmoda. 

El pintallavis sobreviu a quaranta-vuit hores de petons, àpats, treball i gimnàs sense perdre color. Si vius en una illa deserta amb el teu germà, potser no sabràs menjar amb coberts ni parlar bé ni cuinar ni fer l’amor, però sabràs com anar sempre amb les celles, les cames, les aixelles i els engonals ben depilats. Si fas un amic de l’ànima a la guerra, morirà d’una manera tràgica o grotesca i tu veuràs com es mor sense poder fer-hi res. Els assassins en sèrie poden planejar assassinats a un volum alt mentre beuen cafè i ningú no els denunciarà. Si truquen a la porta dient que és el carter, mai no és el carter. 

Els adolescents que van a l’institut als anys setanta i vuitanta semblen homes de trenta anys. Els jovenets que tot just han acabat la carrera als anys cinquanta i seixanta tenen l’aspecte que tindrien els pares d’aquests jovenets. Les jovenetes sempre són jovenetes a totes les dècades, preferiblement més jovenetes del que diuen. Tot policia té un pare policia que va morir en acte de servei. Si truques a algú des d’una cabina telefònica en una ciutat de vuit milions d’habitants, al cap de cinc minuts et tornarà la trucada i la cabina estarà disponible per a tu. Si us agrada el mateix grup de música, esteu fets l’un per l’altre amb una certesa absoluta. Els fills apareixen i desapareixen a conveniència en funció del moment. Totes les mares tenien la mateixa figura que les seves filles, per això regalen vestits amb la convicció que els anirà bé. Quan arriba un home atractiu i misteriós que decideixes acollir a casa, sempre hi haurà dins l’armari una jaqueta del teu difunt marit que serà de la seva mateixa talla. 

Tot acaba bé. Les persones que s’estimen poden abraçar-se i besar-se. La gent pot sortir a passejar al migdia, a mitjanit, a la tarda o tot el dia. És possible nedar a la mar de nit. És possible fer dos petons a un desconegut o donar-li la mà. Les persones llueixen cares destapades. Els nens i les nenes van a l’escola. Els mestres i les metres van a l’escola. Els pares i les mares van a la feina. Els amants queden per fer l’amor. Els viatgers viatgen. I el cinema amplia el ventall de convencions mentre nosaltres, estupefactes, encara no ens creiem que algunes d’elles hagin esdevingut cosa de la ficció.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF