Doctor en EconomiaQuè hem fet fins ara per frenar la nostra contribució a la contaminació del planeta? L’administració pública, subvencionar amb 1.000 milions d’euros anuals l’arribada de vaixells carregats de petroli i carbó per cremar. Alhora, s’ha prioritzat una nova connexió elèctrica amb la Península (que costa 1.200 milions). Finalment, s’ha promogut –tímidament– la creació de parcs fotovoltaics i eòlics: menys de 2 milions d’euros anuals per incentivar-ne la creació. Per la seva banda, els ciutadans (o una part d’ells) s’han oposat als projectes de parcs de plaques solars i molins de vent.
En realitat, uns i altres hem jugat al mateix joc: passar la patata calenta a la següent generació. Cap dels governants actuals estarà en política d’aquí a deu anys: ningú els demanarà responsabilitats quan no es compleixin les reduccions d’emissions que havien promès per al 2030. I els ciutadans confien que les tecnologies futures arreglin el problema: “s’inventaran uns cotxes elèctrics tan poc contaminants que no ens hem de preocupar”.
Resultat d’aquest joc: 1. Som totalment dependents energèticament (el 96% de l’energia que consumim ve de fora). 2. Gràcies a la nova connexió elèctrica amb la Península, les tres grans empreses elèctriques de sempre amplien el seu mercat de clients (16 milions de turistes!). 3. Es perd l’oportunitat de crear nous llocs de feina (tots els que serien necessaris per crear l’energia des d’aquí). 4. Tot i el gran potencial, seguim sense tenir energies renovables (només el 0,4% del que consumim prové de l’eòlica i la solar). 5. El sector públic té molta despesa (subvenció dels vaixells de carbó i benzina, connexió amb la Península, cost autopistes). 6. Els ciutadans pagam una de les factures d’electricitat més cares d’Europa. 7. Contaminam més que abans (i per tant, deixam sense futur la nostra principal activitat econòmica: clima, platges i paisatge).
Quines alternatives hi ha? Per exemple, una combinació de tres actuacions. Primer, com han fet altres autonomies, el Govern hauria d’invertir (i ser-ne copropietari) en els projectes privats que volen produir energia renovable: les societats mixtes publicoprivades permeten que els petits i mitjans inversors puguin accedir a uns doblers inicials i això facilita la creació d’una xarxa d’empreses locals que creen energia. A més, l’administració podria encomanar a aquesta xarxa d’empreses (de la qual ella seria copropietària) que la proveís de tota la demanda que té: enllumenant de carrers, escoles i hospitals.
De passada, en lloc de tenir molt de sòl de secà amb risc d’abandonament, el camp es valoritza i torna a produir. Abans, cereals, vinya i 2.500 petits molins de vent. Després, ametllers i postals per als turistes. Ara, produir energia. Una activitat que és compatible amb l’agricultura, que és reversible (són infraestructures fàcilment desmuntables) i que afavoreix l’arribada de turisme intel·ligent (l’atractiu d’una destinació que s’abasteix d’energia neta).
Segon conjunt d’actuacions per contaminar menys: el model econòmic ha d’evolucionar. Primer, diversificant l’economia (impulsant l’economia del coneixement) i decreixent significativament en el nombre de places turístiques: en anteriors articles, ja hem explicat propostes per fer-ho. Cada passatger Berlín-Palma-Berlín fon irreversiblement un metre quadrat del pol nord. En segon lloc, impulsant formes de transport més racionals: molt més espais per anar a peu i en bicicleta, remunerar els que van a la feina en bicicleta, més freqüències i línies d’autobús i reduir la velocitat màxima a les carreteres.
I, finalment, moderant el nostre consum: com més consumim, més s’esgoten els recursos naturals. Tres actuacions individuals tenen un impacte decisiu per frenar el canvi climàtic: 1. Anar més a peu i en bicicleta: cada holandès o danès fa 40 vegades més distància en bicicleta que nosaltres. Aquí ho podríem provar. I si vas molt carregat o tens calor a l’estiu, una bicicleta elèctrica i els seus remolcs són molt pràctics. 2. Comprar menys roba. La roba és una de les indústries més contaminants del món: compram molta roba, de baixa qualitat i la duim poc. Ho hem de fer just al revés. 3. Una dieta més equilibrada i d’aquí. Menjam el triple de carn del que és recomanable: seguir una dieta com la dels nostres padrins (menys carn i més fruita, verdura i llegums locals i de temporada) ajudarà a frenar la desforestació de l’Amazones.
Deixar de contaminar és un bon negoci: xarxa d’empreses locals que creen energia, un camp que produeix, turisme per al futur i menys despesa per al sector públic.
