Carrer de la Fàbrica. Santa Catalina. Artèria de la restauració palmesana, postissa fins tocar el ridícul. 'Melting' pot de gastronomies foranes, paradigma de l’evolució fantasmal dels barris de Ciutat i mostrador irreverent de com els negocis han ocupat l’espai públic amb la passivitat o connivència de batles i regidors. Parc temàtic sense tema ni fil conductor. Un local ofereix amb lletres grosses a la porta “pizzas y pambolis”.
Els indígenes amb locals, terrenys i cases a la costa varen esprémer les possibilitats del turisme. Els negocis passaren a mans ‘estranyes’, ja en una fase posterior. Als restaurants, la reducció grollera de la cuina de país va donar pas a fusions marcianes. Caragols i sushi, paella i gaspatxo, tortel·lini i ensaïmada. Tant és. Allò important és que els turistes de turoperador i molts que no ho són puguin estar com a casa seva i accedir a un folklore bàsic. Mentrestant, les Illes es preparen per a aquest ‘posturisme’ de masses que representa el lloguer vacacional. I aquí els nadius que encara no havien fet doblers poden trobar nínxols interessants. Al centre de Palma, per exemple, ja es lloguen espais per deixar-hi les maletes, com capta la càmera de Jaume Rosselló. Consignes de segona generació.
D’aquí a poc, els premis que dona el Govern al turisme sostenible no trobaran receptor. Però allò que importa és que els visitants estiguin a gust.
'Willkommen!'.
“És un gran honor ser aquí amb tots els meus amics. És increïble, mai ho oblidaré!”. És la dedicatòria que va deixar Donald Trump a Yad Vashem, el Museu de l’Holocaust de Jerusalem. La premsa espanyola tot d’una va comparar la nota amb la que va deixar Obama en la seva visita del 2008, extensa, emotiva, amb referències històriques i de mirada llarga. Guillem Frontera em va dir un dia: “La gent que no llegeix té tot el dret a no fer-ho, el problema és que després surt al carrer i es nota”. L’estultícia del president dels Estats Units podria passar desapercebuda enmig del tràgic mapa intel·lectual dels mandataris mundials, el que ocorre és que ell dissimula pitjor.
I d’un illetrat a un altre. Rajoy transità ahir per Mallorca, de camí a un altre lloc on tenia feines més importants. En la seva visita exprés, no va considerar necessari dedicar 10 minuts a la presidenta Armengol, perquè els únics illencs que li interessen són els que voten el PP, aproximadament un 10% de la població total. A la trobada que mai no es produí, Armengol li podria haver explicat el que publicà ahir Jaume Vinyas en aquest diari. Implantar la tarifa plana en els vols interinsulars costaria –per habitant– la meitat del que li costarà superbonificar els trajectes entre les Canàries. Els comptes són fàcils de fer i d’entendre, tant que fins i tot Rajoy ho podria captar.
La Fiscalia Anticorrupció impulsa la investigació sobre la trama de les policies locals de Palma i Calvià i les seves derivades. Pedro Horrach ha format part d’aquest òrgan fins fa dos dies. De perseguir fins a l’extenuació els corruptes d’aquesta terra a defensar presumptes corruptors. Una nova versió de la porta giratòria.
PD: Laura Camargo diu que la demolició de la Feixina ha de ser una prioritat per a l’esquerra d’aquest país abans que acabi aquesta legislatura. Només per això valdria la pena que fos la pròxima secretària general de Podem. #SaFeixinaSíQueTomba
