Dues notícies inconnexes de bell antuvi com la desfeta del PSOE –a escala nacional– i el col·lapse de l’autopista cap a l’aeroport de Palma –a escala local– tenen un tret comú: s’haurien pogut evitar si aquells que ens manen haguessin fet cas de Sèneca quan ens deia allò d’ “els mals, quan són previstos, són més petits”.
Però l’'Homo balearicus', ens empíric per definició, no és de mena previsora. Necessita veure el Gorg Blau talment el desert de Kalahari per pensar que potser, i només potser, ha de repensar-se l’esdevenir del model turístic. Fins que no ho tenim a sobre, tot entrebanc que ens allunyi del cofre de monedes d’or ens és balder. En aquest sentit, els balears som l’Scarlett O’Hara de la Mediterrània i només pensam en les conseqüències de les nostres cabòries l’endemà de mai, quan el vent ja s’ho ha emportat tot.
Tant és així que des de fa una setmana el Coll d’en Rabassa viu en estat de setge. Un bon dia, o potser una nit –com resava la cançó–, algú va decidir que Mallorca necessitava un centre de #Shopping com els que tenen a Miami. Però no va caure, petit detall, que les nostres carreteres no són, ni prop fer-hi, com les de la costa est americana i ha deixat un grup de veïns condemnats a sacrificar dues hores de descans si no volen fer tard a la feina. Em conten que ara el Coll torna a ser el poble de fa 50 anys. La gent només surt del seu redol si és imprescindible. Fins i tot n’hi ha que, obligats per tanta vida de barri, s’han retrobat amb els companys de l’EGB que havien intentat evitar via Facebook i ara hauran d’anar vulguis no vulguis al sopar d’antics alumnes. I això, claudicareu aimats lectors, no hi ha #FrappuccinoVenti o calcetins a un euro que ho paguin.
Terra enllà, n’hi ha un altre que també viu atrinxerat, en aquest cas al carrer de Ferraz. Pedro Sánchez tampoc va ser previsor. Com els creadors del Fan Mallorca, va pensar en el final del camí –ser president– i no en la manera d’arribar-hi. I, ara, la perversa dinàmica de la cambra baixa, el té entre l’espasa i la paret. El #TeaParty de la caverna mediàtica ja l’ha crucificat i els gerros xinesos del seu partit que prometeren silenci li han muntat la versió 3.0 de la #ConjuraDeCatilina. Una vegada més, l’estat espanyol serà andalús o no serà. Però que en Pedro no pateixi. Com els Scarletts balears, sempre podrà pensar qualque solució mentre fa coa per accedir a la vuitena meravella de Mallorca.
Avui no acabaré amb cap cita, sinó amb una recomanació: Neus Albis, els millors blens de la tele balear, ha tornat amb força aquesta temporada. L’entrevista exclusiva que va fer dimecres a Margalida Sotomayor, excap de Comunicació de Munar, ha tingut conseqüències. A la nostra #SicíliaSenseMorts xerrar sempre té un preu. I dilluns nou capítol d’'En companyia' amb el fiscal Horrach de protagonista absolut. No m’agrada bravejar però, jo que ja l’he vist, puc assegurar-vos que és #CaviarTelevisiu. No digueu que no us he avisat.
