OPINIÓ

Comissió d'investigació o aixecar sospites?

El cas d’explotació sexual de menors tutelats per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) és tan i tan greu que rebutjar una comissió d’investigació al Consell de Mallorca és la manera més segura –i més incomprensible– d’aixecar sospites. Negar-se a obrir aquesta via que tenen les formacions polítiques, totes, de fer preguntes, de cercar les respostes, exigir compareixences i investigar els fets i les possibles responsabilitats és el que han fet els partits del pacte d’esquerres a la institució insular. I ho han fet esgrimint unes raons tan peregrines que el que aconsegueixen és acabar de tenyir d’opacitat un tema que exigeix tanta transparència com determinació. 

Les formacions que formen la majoria de govern del Consell –PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem– diuen que crearan una comissió d’experts en comptes d’una comissió d’investigació política. Ells, millor que no la resta dels mortals, saben que són dos recursos diferents i en cap cas incompatibles. Per què no obrir les dues comissions? I, en tot cas, per què negar la via que serveix, sobretot, per esbrinar les responsabilitats polítiques que es deriven de la vexació d’uns menors només amparats per l’Administració pública? 

No s’entén. No es pot entendre que els partits d’esquerres rebutgin la comissió d’investigació perquè, segons han afirmat en compareixença pública, l’oposició la pugui haver demanat per treure’n un benefici polític. No s’entén per què, per les informacions que es tenen, aquesta ignonímia d’abusar de menors tutelats i no controlar les xarxes de prostitució a les quals es veuen abocats malauradament s’ha perllongat durant successives legislatures de color polític oposat, i n’hi ha unes que en poden ser més responsables que no les altres. A més, és realment lamentable –per no dir insultant– que ara es pensi qui pot treure’n rèdit polític quan les víctimes són els menors més desprotegits. En aquest sentit, arribar a dir que en una comissió d’investigació política la privacitat dels menors no queda garantida, és per contestar-los –ras i curt– que s’ho facin mirar. Si en una comissió no saben garantir la privacitat dels menors que tutelen, si no saben defugir l’espectacle polític per fer-ne una investigació seriosa i rigorosa, ens hem de demanar fins a quin punt estan preparats per protegir les seves vides i els seus drets.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF