Comença el compte enrere: a un mes de la convocatòria electoral

Després del fracàs de les esquerres del 25 de juliol, quan Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van ser incapaços de pactar un govern de coalició, i passats els estira-i-arronses que han protagonitzat el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, i el secretari d’acció de govern de Podem, Pablo Echenique, arriba el moment de la veritat. Tot just falta un mes perquè comenci a córrer el rellotge electoral, ja que el dilluns 23 de setembre serà l’últim dia per pactar una investidura. En cas que no hi hagi acord, el dia 24 el BOE publicarà la convocatòria electoral per a uns nous comicis, previstos per al diumenge 10 de novembre.

Seria la segona vegada en menys de quatre anys que Espanya es veuria abocada a una repetició electoral per la impossibilitat d’arribar a un pacte. I és per això que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias haurien de ser conscients que les repeticions electorals acostumen a ser arriscades. Bona part de l’èxit de les esquerres en les eleccions de l’abril fou per la fragmentació dels vots de la dreta. Ara el PP està començant a estendre la fórmula de Navarra Suma a altres comunitats per evitar aquesta divisió dels vots sota el paraigua d’Espanya Suma. És un avís del replegament d’una dreta cada cop més dura i extrema. I no és cap disbarat pensar que acabi sumant.

L’actual president en funcions hauria de tenir en compte que, quan s’obté la majoria dels vots com fou el cas del PSOE, es té la responsabilitat d’intentar formar govern. No només de sumar els vots necessaris per superar la investidura, sinó també d’obtenir suports per donar estabilitat a l’acció de govern. No pot voler forçar eleccions fins que li surti el resultat desitjat. Cal asseure’s a negociar un acord estable, i aquesta és l’assignatura pendent dels partits espanyols.

A l’altra banda, els missatges de la formació liderada per Pablo Iglesias, més centrats en el nombre i la forma dels ministeris que no en el programa, no semblen donar possibilitat al fet que hi hagi aquesta legislatura estable; també la formació lila haurà d’assumir la seva responsabilitat i fer un exercici de pragmatisme.

Si finalment, hi ha investidura i govern, haurà de ser un govern valent i responsable que s’enfrontarà a grans reptes: per una banda, la més que probable recessió econòmica a Europa i l’alentiment a l’Estat; i per l’altra, la sentència del Tribunal Suprem sobre el Procés. No hi haurà investidura sense els vots catalans, i la sentència ho pot complicar tot. Espanya i Catalunya s’hi juguen molt i cal actuar ja per responsabilitat i per evitar una nova repetició electoral.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF