Opinió 13/04/2016

Coes? No, gràcies

1 min

Sembla com si les convocatòries públiques mesurassin el seu èxit per la llargària de les coes que aconsegueixen concentrar. Potser és un bon recurs publicitari publicar llargues coes d'expectants ciutadans, malgrat que hauríem de destriar-les. No pot ser el mateix tenir a les portes centenars d'adolescents neguitosos per aconseguir la millor entrada del concert o dotzenes d'ociosos a la recerca de l'estrafolària baratura el primer dia de rebaixes, que una teringa de necessitats a l'espera d'aliments bàsics per calmar la fam dels fills o una desesperada filera d'aturats a la caça d'un improbable contracte. No és ni ha de ser el mateix, però qui ho convoca no té cura de la diferència, del greuge dels necessitats obligats a fer humiliants coes. Les coes, quan no són per esdeveniments lúdics, recorden massa els temps que haurien de ser passats, els anys d'escassetat, de racionament i misèria. No es tracta d'amagar la punyent realitat de l'atur que mobilitza milers de demandants de treball a fer infinites coes per entregar currículums en una fira, com ha passat aquests dies a Palma. O d'intentar amagar la pobresa que es manifesta a les coes davant dels llocs que subministren aliments als més necessitats, no. És només una qüestió de sensibilitat, de respecte. S'ha d'exigir que les organitzacions convocants articulin solucions que han demostrat dignificar ja funcionen en altres organitzacions, com la implantació de torns o de cita prèvia. Per respecte a la dignitat de les persones, coes? No, gràcies.

stats