OPINIÓ
Opinió 18/12/2019

Climent Picornell i la realitat

Guillem Frontera
2 min

EscriptorNo hi ha una línia definida i precisa que separi la realitat del que se sol entendre com el seu antònim, la ficció (o allò imaginat). Entre una i l’altra s’obre un espai frondós i tèrbol, amb situacions i moviments que els interessos humans volen fer desaparèixer, volen acréixer o, simplement, consolidar. De la càrrega immensurable d’informacions a què estam sotmesos tothora, una bona part procedeix d’aquest ample espai comprès entre aquells materials més clarament definibles com a realitat i els que nodreixen la no-realitat, la ficció, allò imaginari...

Hi ha una realitat que flueix, diríeu, al ritme de la naturalesa i de les persones, dels grups humans, dels pobles. Hi intervenen factors de canvi, per descomptat, però molt rarament en forma desmesurada respecte de la quotidianitat, que, val a dir-ho, no és monòtona ni tan repetitiva com de vegades tendim a pensar. És la realitat essencial, la que ens aporta, sobretot, un sentiment de pertinença que, al capdavall, és clau de volta de la nostra identitat –el lector sabrà perdonar aquesta sortida de to. I és reconfortant que ni se’ns presenti amb retòriques altisonants ni conduïda per epopeies grandioses.

Potser qui ho ha entès millor, entre nosaltres, és l’escriptor, geògraf, professor... Climent Picornell, autor d’una sèrie de llibres que ens revelen la senzilla transcendència dels fets de les persones, els sentits de la quotidianitat i les aromes d’aquesta Mallorca –forana o ciutadana– cada dia un poc més arraconada. Dalt del turó (El Gall editor, 1919) és el seu darrer llibre a partir d’aquest tema, d’aquestes coses. No és sobrer recordar altres títols, Apunts del Pla de Mallorca (2009), Palma, crònica sentimental (2014), o Mallorca profunda (2015), per exemple. La suma d’aquests llibres, en bona part formats per treballs escàpols –la premsa ja ho té, això–, ens dota d’una visió de l’illa invisible en els grans mostradors il·luminats per l’actualitat. No em puc imaginar la caracterització futura del nostre present sense aquestes proses, que entre anècdotes i aiguaforts continuaran parlant de nosaltres tal com som.

Només una nota per no allargar-me massa: la claredat, la senzillesa, la transparència, la naturalitat d’aquests escrits és impensable sense el coneixement i els coneixements, la saviesa, en fi, de l’autor, les eines per treure el major rendiment d’una capacitat d’observació realment singular. I encara: la forma del llibre –treballs, la majoria, de quatre pàgines– el fa especialment mengívol per a la gent que no té temps per llegir. La que sí, que en té, ja sap en què consisteixen els grans menús de degustació.

stats