Una vegada vaig tenir un cap a la feina que em va contestar a una queixa amb una pregunta: “Per què solucionar això si només succeeix en un moment puntual del dia? Seria com posar un carril més a la via de cintura només perquè cada dia a les cinc es col·lapsa”. “És millor mirar a un altre costat”, vaig entendre que em volia dir. Una cosa així deu passar fa anys amb Emaya. Vagi per dit que l’actual gestió no em sembla molt pitjor que les anteriors. Només és que com que a les Illes no hi sol ploure gaire, és igual si cada vegada que hi ha dues gotes de més les depuradores no donen l'abast i ens inundam en merda. I dic merda per no utilitzar cap altre eufemisme que doni lloc a confusió. Aprovam un decret per preservar la posidònia però ja s’ha documentat el retrocés de 500 hectàrees de posidònia a Ciutat Jardí a causa d’un emissari romput. I què feim? Res. Tanmateix només passa cada vegada que plou molt. Com que la via pluvial és la mateixa que la fecal, es desborda. Basta tancar les platges en temporada alta, potser ningú no se n’adonarà. L’emissari de Ciutat Jardí ja té més de 40 anys, ha quedat petit i obsolet. En principi, el Ministeri de Medi Ambient l’hauria de substituir per un de nou l’any que ve, però amb els polítics ja se sap, això és com el nou REB. Qui dies passa anys empeny. De moment, aquesta setmana anuncien que la solució definitiva a un problema ja històric no arribarà abans de finals del 2020. Hi ha posidònia que val més celeritat que una altra. Allò inaudit, però, no és la inacció per salvaguardar la posidònia, sinó el silenci dels hotelers. On són els que callen davant el tancament de dues platges de Palma en plena temporada alta turística?
