EscriptorA pesar de la mínima victòria arran d’un córner en temps de descompte, aquest estat pot passar ben bé per ser, ara mateix, la vergonya d’Europa, si és que a Europa n’hi queda algun rosegó, de vergonya –sembla que en tenia algun de guardat. Sigui quin sigui el territori del poder on cerquis aigua, en broll del subsol emergeixen, furioses, aigües fecals. La insuficiència de gairebé tots els governants en primera línia de l’Estat, i més encara dels que aspiren a governar-nos, és una calamitat i indica fins a quin punt l’exigència devoradora dels poders reals no accepta més que sòrdides titelles per manejar els grans assumptes a la vista de la gent. Ara calia escollir entre catàstrofe o hecatombe, i s’ha triat catàstrofe.
Els que volien arrossegar-nos als escenaris sanguinolents de l’hecatombe seuen ara en el Congreso de los Diputados, alguns d’ells convertits en fabricants d’excrements i en emissors de carronya acústica. És un material fet de fake news i vrai merde, de calúmnia, de mentida i maledicència, d’ultratges i d’ecos guerrers. És un material que contamina fins el darrer porus de la societat, privant la gent de qualsevol tempteig de concòrdia i harmonia. Aquests subjectes simplement degraden la vida de tot un estat, agitant els més baixos instints d’aquesta Espanya machadiana que “envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora”.
La funció de la dreta espanyola és la de cuirassar la ignorància perquè creixi el menyspreu. Per ella, es pot arribar fins a l’enfront. Hi té experiència i hi troba un regust d’història familiar.
