Encara record la indignació que em cremà per dins quan vaig llegir el titular de la notícia de la mort d’Alec Guinness a un diari de gran abast: “Ha muerto Alec Guinness, el Ben Obi-Wan Kenobi de ‘La guerra de las galaxias”. Ara ja no m’irritaria, crec –o potser sí. D’aquesta manera, Guinness passava a la història per un paper secundari d’aquell film, mentre que es relegava a la lletra petita, i com de passada, que havia estat un dels grans actors shakespearians, també el millor Smiley –genial, en el personatge de John LeCarré-, el Jim Wormold d’'El nostre home a l’Havana', el príncep Faisal de 'Lawrence d’Aràbia'.. o que, pel paper de coronel Nicholson a 'El pont sobre el riu Kwai', havia obtingut l’Oscar al millor protagonista masculí (1957), una estatueta que se li concediria novament el 1980 pel conjunt de la seva obra... Un fenomen semblant, encara que en el límit regional del cinema espanyol, podeu observar-lo a les notes biogràfiques de tants actors i tantes actrius de bona vàlua que són reconeguts a partir de la seva participació a un film de Pedro Almodóvar: com si, abans d’Almodóvar o abans de 'La guerra de les galàxies', hi hagués el buit tenebrós amb què els creacionistes omplen no sé què abans de la creació del món i les estrelles.
Haureu observat que aquests mesos sorgeixen, amb abundància indesitjable, veus que afegeixen renou a la tumultuosa relació de Catalunya i Espanya, i que ho fan amb l’aplom característic dels ideals empeltats. Vull dir que, per a moltes d’aquestes veus, Catalunya ingressa a la Història amb el Procés, sobretot amb l’1-O. Així, l’encaix de Catalunya en el motlle fabricat pel PP i pel PSOE –Ciutadans va més enllà– no presenta dificultats: l’estat de dret basat en la Unitat d’Espanya i la Constitució és l’únic marc possible per resoldre els problemes creats per uns extraterrestres abductors de més de la meitat del poble català. Així, tot encaixa, i les persones que no admeten la Història com a generadora de complexitats se senten assistides per una veritat simple, absoluta, impermeable. Aquesta actitud encara té un premi extraordinari: et fa sentir alineat amb el poder immens de l’estat i t’allibera d’enutjosos dubtes abans de la batalla. I t’adscrius a la versió oficial, que et situarà molt per damunt d’aquests pàries que, ells s’ho han cercat, han acabat com és de Justícia que acabin, a la presó.
