07/06/2013

Catalanistes espanyolistes

2 min

Després de la consecució brillant de la campanya del PSC de l'Hospitalet de Llobregat pel no a la independència, el partit ha decidit importar-la a la veïna localitat de Sant Feliu de Llobregat. La líder peessacera local, Lourdes Borrell, ha repartit fullets amb la seva foto (hi surt guapíssima i molt ben pentinada, per cert) en què explica que el seu és "l'únic partit catalanista contrari a la independència".

Ser "catalanista" i al mateix temps "contrari a la independència" em sembla un menú degustació difícil d'empassar. És com ser amant dels trios però estar en contra d'anar al llit amb més d'una persona a la vegada. És com estar a favor de la igualtat de la dona, però negar-te a acceptar que les dones cobrin el mateix que els homes. Però la Lourdes Borrell ens dóna una possible pista que explica per què és catalanista però no independentista. La dona ens diu que "la independència no és una sortida a la crisi". Home, gràcies per dir-ho. Esclar que no, quin nivell. Que potser és una sortida a la crisi la dependència? Salvar un home de morir ofegat no soluciona els seus problemes per trobar parella, però el que és segur és que perquè pugui trobar parella el primer que hem de fer és treure'l de l'aigua perquè no s'ofegui.

Molts dels partidaris de la independència esgrimeixen, a part de motius sentimentals, motius econòmics. Sense Espanya tindrem la clau de la caixa. Però els partidaris de la dependència no esgrimeixen cap dels dos motius. I és lògic. No hi ha cap espanyolista, inclòs en Monago, que, a hores d'ara, tingui el valor de dir que a dins d'Espanya estarem més bé econòmicament que a fora. I d'arguments sentimentals tampoc en donen, perquè l'amor d'Espanya a Catalunya és tan sincer i intens com l'amor d'Espanya a les colònies. Cuba era espanyola, però no era "Espanya". I no era estimada. Se n'extreia sucre.

stats