L’escrit que José Castro ha dirigit a Santiago Pedraz ens recorda que els que gestionen les clavegueres de l’Estat no descansen. L’intent del ‘demòcrata’ Miquel Roca de condicionar el jutge instructor amb una reunió clandestina amaga incògnites que no són accessòries. La primera: de quin membre de la noblesa mallorquina és la finca on el lletrat de la infanta intentava ‘convèncer’ Castro? La segona: quins eren els convidats al conclave? I la més preocupant: qui pot tenir interès a intervenir el telèfon de l’investigador del cas Nóos? (“... acudí al despacho del Sr. Decano (Francisco Martínez Espinosa) y éste llamó al Sr. Pedraz desde su terminal móvil, ante el recelo de que el mío pudiera estar intervenido...” .
En un parell d’anys, Castro ha fet per la justícia i, en conseqüència, per la democràcia, més que Roca i Junyent en tota la seva vida.
El convergent que intentà ser reformista –en una operació política que tampoc no s’ha aclarit mai– queda retratat i, per extensió, la seva patrocinada.
La instrucció de Nóos i el judici posterior no serviran per comdemnar Cristina de Borbó, però han ajudat a despullar els mecanismes del sistema, encara més.
Parlant de l’Estat, Mariano Rajoy, en funcions, ha decidit deixar les Illes Balears sense representant del govern. Teresa Palmer encapçala la llista del PP al Congrés. Si voleu saber la importància del càrrec, intentau recordar els noms dels seus antecessors. L’única funció d’un delegat del govern central és prohibir l’entrada d’estelades als camps de futbol, i a l’Arxipèlag no es juguen finals de Copa.
Per altra banda, i continuant amb la línia argumental de diumenge passat, amb la designació de Palmer, qui torna a guanyar és Bauzá; no debades, va ser ell qui la va digitar per al càrrec. La constatació que l’expresident és viu políticament es produí dijous, en el fòrum que els populars varen fer a Palma. Els intents de Rajoy i Cospedal de fer-li el buit demostren que els moviments de l’actual senador encara preocupen a Génova.
Una preocupació de baixa intensitat, si la comparam amb la que genera la candidatura de Sobirania per a les Illes en les files d’Units Podem MÉS.
Mateu Xurí és el més interessant que s’ha presentat a unes eleccions els darrers anys. Parla bé, parla clar i no haurà de contestar cap telefonada de Madrid que li digui el que ha de fer.
El glosador, cap de cartell al Congrés, es complementa amb Josep de Luis com a número 1 al Senat. El misser, que fulminaria la resta de candidats en un hipotètic debat, aporta intel·ligència al gris panorama polític.
L’anècdota de la setmana és que el Govern de PSIB i MÉS respon a les gloses de Xurí amb havaneres sobre l’infrafinançament de la comunitat (mirau el perfil de Facebook de l’Executiu).
Tornant a la prosa, la picabaralla entre Alberto Jarabo (Podem) i Nel Martí (MÉS per Menorca) a IB3 Ràdio és un gest de la nova política. L’esquerra es diu en públic allò que els líders tribals del PP s’etziben en privat. Per cert, a Andreu Ferrer –encara secretari general del partit– no l’ha salvat Rodríguez, sinó la desídia de Madrid, de moment.
