En la jerarquia llibretera, avui abunden grans misteris, sr. batle. Vull anar ben directe a fer-vos una petició ambiciosa i de considerable altura. Vull proposar-vos una solució i alhora una mesura trencadora per com d’ordinària pot arribar a ser l’ocurrència. Servidor, qui signa aquest articlet, no representa més que el llibreter, en singular, a qui representa. Quasi trenta anys d’experiència i poca cosa més. Ara bé, encarant nous reptes per al futur dels llibres. Sap Déu la frisança i com agafen forma d’obstacles els llibres quan algú marxa irremeiablement; no els vull cansar amb anècdotes, però l’última: "Compren llibres? El meu fill va morir la setmana passada...". Tot plegat dirigit per bàrbars, la destrucció total d’un llegat que només beneficia els traficants. Basta veure quanta paradeta il·legal als carrers, quanta gent que no paga cap impost i vol fer calaix fraudulentament amb els llibres, mentre uns pocs, no gaires, religiosament atenem totes les exigències dels poders que ens fiblen. Igual que als altres sectors, ben lluny de parlar només de nosaltres. Exposo i demano al senyor batle de Palma el següent: que convertesqui, en el seu mandat, salvant de passada l’edifici de Ferragut (que, vist el nyarro que té més cap a llevant, no és res que faci nosa), el conegut edifici de Gesa, en una bella torre de llibres. Transformin-ne cada planta, amb ben pocs doblers, una planta per tema. Podem assessorar- lo, tot i que vostès ja tenen un nombrós grup de grans professionals (alguns potser avui sense ocupació), molts dels quals coneguts, encara en acció, són un grup humà i intel·lectual de molt bagatge i coneguda solvència. Faci vostè d’aquest buc que es tuda, una torre que esdevingui la biblioteca pública de Palma, una Torre de llibres que sigui de referència i sense despesa a l’hora d’adquirir el fons. Sense compres i recepcionant l’allau de donacions que hauran d’assolir.
Qui em llegeix segur que coneix el gran problema burocràtic de les donacions i com (amb gran polèmica) fons de conegudes persones (algun escriptor famós inclòs) comparegueren, en el seu moment, en el ‘baratillo’ de Ciutat. Posin fi al tràfic de llibres, salvin centenars de milers de llibres i, fins i tot, rescatin de l’oblit, amb les donacions, els noms de les persones o famílies que les fan, tot conservant un registre amb els seus noms, l’any i la donació indexada. Salvin de la barbàrie els llibres i treguin d’un problema els familiars; de passada, eliminin els traficants i tornin-ne la potestat als llibreters. Sí: els medicaments, a les farmàcies; els llibres, a les llibreries! L’únic personatge públic i polític que s’ha esforçat a erradicar la indústria del llibre, com la coneixem avui, nom José María Aznar i no ho va aconseguir. També, indirectament, protegirà els editors. Avui, la deixadesa de tothom fa que, perquè m’entenguin, a l’hora d’apagar focs tothom vulgui ser bomber. Salvin l’edifici de Ferragut. El rehabilitin mínimament, organitzin a través de professionals (o voluntaris) una gran Torre de salvament de fons i biblioteques privades d’aquesta part occidental del món. Tot registrat i tot legal. Hi ha centenars de famílies que els volen dur a algun lloc i acaben cedint davant de personatges sinistres que van contra el llibre. Salvin els llibres, tenen més futur que mai. Recordin que l’ebook, el llibre electrònic (en contra del qual no estam), de moment suposa un gran fracàs, no arriba al 4% de quota de mercat, i això que és ben útil, per exemple, per a arqueòlegs, per a metges, etc., com a gran eina de treball, però ha servit només per a salvar algunes parelles, alguns matrimonis. Sí, per allò d’haver erradicat la típica discussió del llum que molesta la parella a la nit, quan l’altre llegeix; això i poca cosa més La llum interior de la pantalleta, quina cosa! De moment la cosa està així, mentre que el paper és l’única garantia a l’Àsia i als països àrabs de transmetre, encara, llibres i continguts prohibits. Sr. batle, incloguin en aquesta campanya de salvament això tan infame que fan el 23 d’abril, cada any, de regalar llibres als vianants (adquirits en el seu moment amb doblers públics), mentre els llibreters lluitam per fer sortir les novetats amb tot allò que comporta. Tornin el protagonisme a les llibreries i recordin: "llibres, a les llibreries; medicaments, a les farmàcies!". I de passada salvin un edifici, salvin centenars de milers de llibres del no-res tot reconstruint un espai públic, amb molt poca inversió. Tot el fons hauria de ser de donacions privades, per tal de posar fi a un tràfic il·legal i vestir un espai que, envoltat de gespa al voltant de la torre, convidarà els nostres visitants que arriben de l’aeroport, o no, a trobar que aquí sí que passa alguna cosa diferent. L’objectiu últim de tot això, a part de l’edifici, és salvar els llibres, salvar fons privats i oferir (amb un ferri control) uns títols que d’altra manera desapareixeran. Desafiem l’evidència. Poca despesa i un gran fons. Un gran espai públic davant la mar. Títols controlats per dur a casa en un termini, per consultar en planta o per treure a prendre l’aire sobre l’herba. Ah... i, de passada, donar solució a una demanda de les famílies que perden algun ésser estimat i el rematen llançant el seu fons. Es deixaria ben visible per a la Memòria el seu fons, encapçalat pel seu nom i oferint als ciutadans poder consultar i llegir algunes biblioteques privades que són, en el temps, irrepetibles. Si ho volen considerar d’una manera més políticament correcta, sempre es pot recordar les tones i tones de paper que aquests volums en el seu moment representaren. Tot un bosc i recuperat de franc, sense cap gran inversió. Res de compres de novetats. Res de rebre els taurons dels grans grups editors. Una Torre de guaita cap al passat tot vetllant la memòria d’una Ciutat i d’una part del món que avui, tanmateix, només emmiralla postes de sol esberlades per la deixadesa més institucionalitzada.
