OPINIÓ

Carta a n’Ester C. Magraner

Benvolugda Ester,

Fins fa poc no havia vist la carta on dius que tenc una “aversió clara cap als ecologistes” i que les meves crítiques en articles passats responen a la defensa dels meus interessos econòmics. En absolut és així, més bé al contrari. Si hagués volgut defensar els meus interessos personals, hauria mirat de liquidar tota la competència, però per a mi l'interès general també consisteix en el creixement econòmic dels altres. Les meves crítiques venen de la llàstima que sent en veure com hem perdut moltes oportunitats per construir un model turístic més sostenible. M'agradaria explicar-te per què.

Coincidesc amb tu que tothom hauria de ser ecologista. Hi afegiria també que feminista, sensible a la llengua i partidari del benestar social. El problema és que cap dels moviments socials o ideològics que defensen l'anterior no és homogeni i molt possiblement diferim en com s’ha de preservar el medi ambient, com s’ha de promoure la llengua o com podem avançar en la igualtat entre persones. En matèria turística ben igual. Només a mode d'exemple, no tenc cap dubte que tots som sensibles als impactes negatius del turisme i que coincidim que s’ha de sensibilitzar més i millor turistes i residents. Ara bé, per a mi, la campanya 'Tourism kills Mallorca' no ajuda a crear consciència entre el turisme més desconsiderat com ara el de gatera; per contra, sí que pot espantar el turisme més responsable. Just el contrari del desitjat perquè en contra del nou mantra "mai ens equivocam" o "el temps sempre ens dona la raó", la cosa és bastant més complexa.

Tampoc és cert que alguns només mirem d'enriquir-nos. Ni jo ni cap membre de la junta d’Habtur no hem cobrat mai un euro pels nostres càrrecs i, ho creguis o no, molts hem fet una passa endavant en aquest món amb l’objectiu de construir un futur millor per als ciutadans de les Illes. El 2015 vaig entrar a Habtur com a vicepresident (en aquells anys Aptur) i coincidia plenament amb la idea de Biel Barceló, Pere Muñoz, Jaume Garau i Miquel Ensenyat que el turisme, com a pilar de l’economia, determinava el model de país. En conseqüència, treballar des del món del turisme podia fer-nos avançar en temes cabdals que fins aleshores no s’havien afrontat per manca de sensibilitat del sector turístic tradicional.

Va ser precisament amb aquesta idea que des d’Habtur defensàrem la regulació del sector i l’entrada en vigor de l’ecotaxa abans que aquesta existís. Complementàriament, férem nombroses xerrades a municipis de l’illa explicant quins eren els impactes econòmics, mediambientals socials i culturals del turisme i quines mesures podíem prendre des de l’Administració i com a propietaris per minimitzar-ne els negatius. Més endavant proposàrem l’edició de guies de turisme responsable per a turistes, un pacte entre les principals forces polítiques, econòmiques, sindicals i socials per posar les bases d’un model turístic més sostenible, i participàrem de la plataforma per a un finançament just per garantir un millor benestar dels ciutadans. Ja t’avanç que cap d’aquestes iniciatives no va ser gràcies al suport de cap dels actuals líders de l’ecologisme, més bé malgrat ells.

Un projecte que ens il·lusionava a Habtur era el de promoure el consum de producte local i ecològic a través dels habitatges vacacionals. Record amb certa nostàlgia com amb en Moisés de la Cooperativa Coanegra i la seva parella, Miquela, ens engrescàrem amb la idea de poder contribuir a diversificar l’economia i el valor afegit en el turisme. A més, com a cooperativistes que eren, hi havia l’oportunitat de fer-ho directament sense necessitat de subvencions i sense importar si Habtur hi guanyava un cèntim. La iniciativa rebé crítiques de valent per part del col·lectiu Tot Inclòs tant en diferents xerrades com en un article en què ens acusava de crear "una bombolla de producte ecològic". Això i una criminalització dels pagesos de la cooperativa que havien comès com a únic pecat voler vendre fruita i verdura a turistes per fer créixer el sector.

Per evitar situacions semblants i que ens acusassin de voler emblanquinar l’entitat, altres iniciatives que duguérem a terme no es feren públiques. Entre d'altres, em vaig reunir amb les portaveus del col·lectiu Kelly per mirar d’establir uns criteris que ens permetessin regular els convenis amb empreses de neteja a través de condicions de treball justes i per demanar-los propostes per millorar les seves condicions laborals. També vaig parlar amb el president de la Federació de veïns de Palma per expressar-li que des d’Habtur apostàvem per la convivència amb els veïns i que, en cas que un habitatge turístic creàs molèsties reiterades i demostrables, érem partidaris de retirar la llicència. Moltes altres converses adreçades a posar límits al creixement o al consum de territori no les explicaré aquí, però t’assegur que voluntat de diàleg i treball en comú, a excepció de na Shirley del col·lectiu Kelly, ben poca. Bàsicament perquè l’opinió dels líders ecologistes més mediàtics era la de per què perdre el temps dialogant si punyint el Govern estalviam temps...

I sí que varen punyir, i tant. I gràcies a això ens trobàrem amb paradoxes com que quan s’editaren targetes per promoure un vocabulari bàsic en català entre els turistes l’enviaren als hotelers i no a nosaltres, tot i que l’article que havia inspirat l’OCB per demanar que es fessin l’hagués fet jo mateix. No era casualitat. La demonització absoluta del col·lectiu creava aquest efecte, la Conselleria en mans de MÉS no volia quedar malament amb l’ecologisme militant i preferia renunciar al sentit comú abans de perdre vots. Imagín que aquesta també fou una de les motivacions per la qual una de les principals empreses d’energia sostenible no volgué fer un conveni per promoure les renovables als habitatges turístics. Cap problema econòmic per a Habtur, teníem coa d’altres empreses infinitament més potents des del punt de vista econòmic, però l’objectiu no era capitalitzar-nos. Per contra, oportunitats perdudes per a la llengua i les energies renovables.

Finalment, m’agradaria dir-te que estic molt content que em confirmis que el manifest La vida al centre no demana prohibir el lloguer turístic en la seva totalitat com sí que ho demanava un dels seus promotors a una entrevista a El Económico. Ja sé que no és cosa meva, però si es concedeixen entrevistes als mitjans, jo mesuraria les paraules dels qui fan de portaveus. La imatge que es transmet és que el que defensen a l’entrevista és la idea comuna. Massa bé si no és així.

Comptat i debatut, Ester, jo no som en absolut contrari a l’ecologisme. Ara bé, sí que som escèptic en la possibilitat d’avançar cap a un diàleg real si no hi ha un canvi en l’actitud cap al turisme en general i el lloguer turístic en particular. Més ara que desenes de milers de famílies estan passant per un calvari econòmic de futur incert. Rest a la teva disposició per si un dia en vols xerrar amb més deteniment.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF