Caques sota zero

Dimecres al matí. Passeig del riu entre Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. La neu, amb les temperatures sota zero de la nit anterior, s’ha glaçat. Però aquesta no és la pitjor transformació que ha sofert el paisatge: aquí i allà hi ha caques de gos, de diferent mida, textura i color, que els amos, perquè tenien fred o per pura deixadesa, no han recollit i que malmeten la que podria ser una imatge de postal. Per ser justos, hi ha altres tipus de porqueria escampada. Em fa gràcia, per la ironia, una pell de plàtan, una última prova al sentit de l’equilibri després d’haver sobreviscut a les petites plaques de gel que s’han format al paviment.

Potser és perquè jo mateixa tinc fred que l’estampa em sembla més aviat desolada. Ni tan sols em ve de gust desfogar-me, amb la meva veueta interior, contra els incívics. Ja se n’ha parlat massa. Per animar-me, en canvi, començo a imaginar el que podria ser aquest passeig en una altra època de l’any: geranis a les baranes com a la part alta d’Escaldes, terrasses animades plenes de turistes (aniria bé un pla d’embelliment que se sumés a l’esforç que ja han fet alguns privats), gent passejant simplement perquè és un recorregut bonic i agradable...

Però la realitat és que aquest passeig, que connecta els parcs que hi ha al voltant del Prat del Roure i Caldea amb la Rotonda, no acaba de lluir ni a l’hivern ni en cap altra estació. Segurament l’espectacle de fonts que havia projectat el ministre de Turisme hauria ajudat a posar-lo en valor, però estic convençuda que actuacions més petites i menys costoses també contribuirien a potenciar aquest eix. Aleshores, ni que sigui per vergonya, els amos dels gossos s’ho pensarien dues vegades -potser- abans de deixar-se les caques enmig del carrer.