OPINIÓ

Canvis previsibles, preguntes pertinents

Aquesta setmana és la de Fitur (la fira de turisme que es fa a Madrid), moment litúrgic anual per excel·lència de la “industria dels forasters” estatal, cita obligada de l’anomenat món del turisme. Un aparador radiant i seductor de l’univers dels viatges. Però no només és això. La nomenclatura hotelera aprofita l’ocasió per enviar missatges de consum intern i reivindicar el seu lloc sota el Sol.

La fira d’aquest any transcorre sota el signe de la recuperació de les destinacions competidores i l’amenaça del Brexit. No obstant això, la previsible cascada de laments ploraners, a la qual ens tenien acostumats en aquestes ocasions, no ha estat el missatge central que s’ha transmès. De una manera molt més intel·ligent i potent, s’ha dit que són (alguns hotelers de les Balears) els únics en el món que han aconseguit reconvertir (revertir) una destinació madura (el cas de Magaluf). 'Fake news'? Al marge de l’exageració i la inexactitud de l’afirmació, no es pot negar que la frase és directa i està dita sense cap complex. 'Trumpisme' empresarial.

Coincidint amb la fira madrilenya a Palma s’estrenava 'Overbooking', un documental cinematogràfic sobre la massificació turística a Mallorca. Les Kelly, i l’explotació laboral de les cambreres de pis, es converteixen en el potent fil conductor que obre i tanca i il·lumina la peça. Imatges de l’arrítmia urbana de Magaluf i de la Platja de Palma (pit de valquíria germànica pel cap del professor Ivan Murray inclòs) són el contrapunt bàrbar i surrealista del problema. Matèria per a un film de David Lynch, opinaven dos amics cinèfils, a la sortida de la projecció. En definitiva, la mostra de la cara ignorada, impossible d’ocultar, a la fira del turisme.

Tornem al missatge de la reconversió. Aquest no ha estat expressat directament per cap veu empresarial, ho han fet els executius de la Mesa de Turisme, que presideix l’empresari Abel Matutes. Però, no matem el missatger; res a dir al mètode emprat. És un manera convincent d’universalitzar el missatge i dotar-lo d’una aparent major objectivitat. Aquests han descrit la gesta com “l’exemple més clar del que sí es pot fer amb la participació activa de la iniciativa privada en col·laboració amb la pública”.

La participació publicoprivada en una reconversió d’una zona és un tema fora de discussió. Però, com és el cas de Magaluf, quan l’edifici d’un hotel obsolet, que la planificació municipal havia deixat fora d’ordenació amb la previsió de convertir-lo en espai públic, reapareix, amb la reconversió, novament com a hotel, cal posar en dubte quines són veritablement les proporcions reivindicades pel sector privat en aquest mestall amb l’administració pública. Sobretot, si des d’un principi la iniciativa privada ho va presentar com la seva alternativa al fracàs de la reconversió de la Platja de Palma.

Aquest treure pit pel presumpte èxit de la reconversió amaga un doble missatge que, per recurrent, no deixa de ser perillós. De manera sibil·lina es diu que és bo i positiu en matèria de turisme deixar actuar lliurement el sector privat. Ells són qui saben de la matèria i els altres simplement han de seguir les seves directrius o, simplement, no opinar. En definitiva, si es vol tenir èxit, els recursos públics s’han de supeditar a les línies marcades pel sector privat. Si tornam al documental 'Overbooking' aquest èxit no existeix. El Magaluf reconvertit és 'fake news'. I, en el cas hipotètic, que un pogués pensar que si existeix, en cap cas no es podria concloure que és un èxit compartit.

Quant a la recuperació dels mercats competidors, se sabia que algun dia els visitants prestats per la inestabilitat del flanc oriental de la Mediterrània tornarien a la seva casella d’origen. No obstant això, aquesta tornada a la normalitat, afegida a la incertesa pel Brexit, condueix a un escenari nou. Però, no s’amoïnin pel capital tentacular i global que té un peu posat en cada lloc. Posin l’atenció en el que pugui passar aquí i a la gent de casa amb la nova situació.

Els establiments d’allotjaments són com els pous d’aigua a la costa, que quan s’exploten fora de mida s’omplen d’aigua salobre. Sovint hem vist que els buits deixats pel mercat són ocupats per altres segments de mercat pitjors, mai a l’inrevés, que contaminen i arrosseguen altres protagonistes situats a la franja menys preparada i resistent. Una espiral perversa que pot afectar en menor o major mesura tot el conjunt. L’experiència hauria de conferir, a qui pertoqui, el grau de maduresa necessari per evitar repetir errors. En aquest sentit, només hi cap una pregunta kennedyana: saber el que tu pots fer pel teu país; no el que el teu país pot fer per tu.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF