I AQUÍ

Canvi real o sacrifici ritual?

Fer net serà llarg, en el cas que hi hagi prou voluntat de fer-ho. Guillem Frontera es demanava on eren i què feien tots aquells que ara diuen saber de la màfia al voltant de Cursach des de fa tant temps. On eren els periodistes, polítics, policies, jutges i fiscals al llarg de tants i tants d’anys? Uns, queda clar que al seu costat; d’altres, acceptant la impotència de ser emissors d’un missatge que ningú no volia rebre. Ningú? Per orgull, perquè no em vull reconèixer ciutadà d’un país de merda (encara que massa sovint ho dubt), asseguraré que no, que no tothom volgué fer orelles de cònsol a l’extraordinària conxorxa ordida des de la vulgaritat adobada de molts i fàcils doblers. També, que als que clamaren contra aquesta excrescència del sistema els passà el mateix que d’altres que ho feren contra multitud de larvats tumors que han acabat per posar en perill la convivència i la pervivència del país: sigui la destrucció del territori o la saturació turística, sigui la pèrdua de referents identitaris i el terrabastall que provoca l’economia de la mínima formació. Mai no trobaren el suport ni mediàtic ni judicial per desfer la immensa teranyina. Del suport polític, només cal l’exemple paradigmàtic que Gabriel Cañellas i Carlos Delgado, pares polítics dels dos postulants a liderar el PP, han estat vinculats a Cursach. Del primer, n’estan documentades accions de lobista a favor del presumpte delinqüent; del segon, la inacció de l’ajuntament que presidia. Si volem ser optimistes, que ho volem, podem creure que ara les coses han canviat. Si mantenim el virtuós costum del dubte, l’actual acusació només és el sacrifici ritual que el sistema necessita per mantenir-se.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF