Publicitat
Publicitat

Campanya al Baix Llobregat

Que el PP, com el PSC, faci campanya unionista a l'àrea metropolitana de Barcelona és una boníssima notícia. Fer campanya vol dir donar arguments, no negar l'evidència, no fer veure que el que hem votat no té cap importància, no insistir més en la idea ridícula que això de la independència no interessa als catalans (perquè el PP sí que sap el que de debò interessa als catalans). Vol dir que no creus que això dels sobiranistes sigui una deriva, un escalfament de terrat de l'Artur Mas. Vol dir que tems que els sobiranistes estiguin aconseguint els seus propòsits. I també és una bona notícia perquè també vol dir que han calculat que en altres llocs, per exemple a la Catalunya Central (a la qual, per cert, li canta el gran vocalista Julio Madrid), ja han perdut la guerra. L'ARA publicava ahir que aquests municipis, 35, sumen la meitat de la població catalana. Diria que els del PP s'equivoquen parlant d'economia. Jo parlaria de sentiments, perquè per fer campanya unionista l'única cosa que no es pot rebatre són els sentiments. Avui en dia, fins i tot els espanyolistes més fans de la cabra de la Legió entenen que quedar-se a Espanya és antieconòmic (per als catalans, esclar). Una altra cosa és que, com a bons espanyols, trobin bé que la injustícia pecuniària que patim serveixi per mantenir la mentida de regions que, sense aquesta injecció, retrocedirien als anys 40. Això és patriotisme i és nacionalisme. I em sembla lícit.

Però si el PP i el PSC estan fent servir eines democràtiques per fer campanya, és una llàstima que, en canvi, es neguin a permetre que els ciutadans (potser convençuts per ells) tinguin dret a votar que no. Quina llàstima que tots els diners que costa fer campanyes com aquestes (cartells, hores de feina, reunions, lloguer de sales...) no serveixin per deixar-nos exercir un dret elemental com és el del vot.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF