OPINIÓ

Cal repensar l’Impost de Turisme Sostenible?

La pluja de milions de la mal anomenada ecotaxa no ha satisfet gairebé ningú. Com passa en els sortejos de la loteria, tothom creia que el seu dècim, en aquest cas projecte, seria el guanyador. Res a fer, miraculosament han tocat  premis a qui no jugava i ni tan sols els premis petits han arribat als municipis de Mallorca, que una vegada més han quedat amb la mel als morros. El Govern té massa forats per tapar i davant la nul·la expectativa que l’Estat canviï el nostre esquifit finançament per un altre de mínimament digne, els recursos han de sortir d’alguna banda.

Recordem que la seva implantació va costar Déu i ajuda i el naufragi d’un primer Pacte de Progrés que es creia vencedor. La gent hi donava suport, i tant que sí, però el lobby hoteler hi feu campanya en contra i aconseguí el seu propòsit. En quatre anys es passà d'una situació d'eufòria i suport massiu a una altra d'avorriment i por per l'impacte que podia tenir en la demanda turística. Tampoc hi ajudà que durant tres anys es discutís del sexe dels àngels i no s’implantés de manera ràpida, fet que hauria possibilitat que la ciutadania veiés els beneficis que suposava per al medi ambient i/o el patrimoni.

Per sort, en l’anterior legislatura es va fer més via. Eren altres temps, la lliçó s’havia après, com a mínim parcialment, i el sector turístic ja no estava únicament en les mans hoteleres de la FEHM. La patronal de lloguer turístic Habtur i la mateixa PIMEM s’hi mostraren a favor i, excepte casos aïllats, qui més qui menys veia normal que les nostres illes tinguessin un impost turístic com el que tenen en gran part de la resta de destinacions. La Federació hotelera s'hi oposà novament, però aquesta vegada estaven sols i l'impacte de l'impost fou nul en uns anys en què es batien rècords en l'arribada de turistes.

A molts se’ls escapà un detall. L’impost no era merament per a finalitats mediambientals, sinó per mitigar els impactes negatius del turisme en unes illes eminentment turístiques. Tenint en compte que podem dividir aquests en econòmics, ambientals i socioculturals, això deixa marge per destinar el que es recapta a gairebé tot allò en què el Govern hi tingui un dèficit estructural de finançament. Perquè hi ha res a les nostres illes que no estigui directament o indirectament influenciat pel turisme?

Enguany els tords comencen a volar baixos i la distribució dels fons de l’ecotaxa no ha fet més que evidenciar aquesta realitat. Amb raó, les veus d'alarma s'han alçat en contra de la destinació d'una recaptació que fins i tot s’arribà a plantejar que contribuís a sanejar els comptes de resultats de les cadenes hoteleres afectades per la fallida de Thomas Cook. D'altra banda, no s'ha explicat, als ciutadans i als turistes que en definitiva són els qui paguen l’impost, com contribueix a la millora mediambiental o a la rehabilitació del patrimoni. Un nou filó per als qui no desisteixen de cercar la manera per liquidar-lo.

Ara que comença la legislatura s’hauria de repensar l’impost a fi d’evitar que es converteixi en una tireta per tapar de manera provisional les nafres que ens deixa el paupèrrim infrafinançament que tenim. Tapar forats només serveix per fer creure al govern central que ens en sortim amb el que ens donen, encara que ells mateixos siguin conscients que és un abús. Per això, a més de repensar l'Impost de Turisme Sostenible, s'hauria de replantejar d'una vegada el nostre model de finançament. No fer-ho ens aboca a viure al dia i a desprestigiar un impost que, si s'elimina, potser aquest pic serà per sempre.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF