Publicitat
Publicitat

Cal ser gran per comptar a Europa?

Una altra polèmica desenfocada! Fa uns dies, a Sitges, Rajoy va utilitzar l'argument del gran i del petit per oposar-se a la voluntat del govern català de tenir un estat propi. Hem vist reaccions contràries que posaven exemples com Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Àustria i Luxemburg per demostrar les bondats de ser petit. Crec que tan desencertada és l'afirmació del president espanyol com alguns dels raonaments en contra. Com que més d'una vegada jo he utilitzat expressions que podrien confondre's amb la de Rajoy, voldria aprofundir en el que penso.

1.Ser gran: per a què? Hi ha qui pensa que cal ser gran per influir més en la presa de decisions de la UE i poder tenir un nivell més gran de benestar. Cal no confondre una cosa amb l'altra. No és pas el mateix. El benestar dels ciutadans de Noruega, amb uns grans recursos energètics, no necessita per a res les decisions de la UE, i per això no hi han entrat. Els ciutadans de Luxemburg, i també en part els d'Àustria, amb els seus pseudoparadisos fiscals, tenen basat part del seu benestar en una situació que depèn de la "interessada bona voluntat" de la UE, i de la continuïtat del dret de veto en les seves decisions. Casos com aquests al marge, crec que la gran majoria dels estats europeus necessiten, i necessitaran cada cop més, les decisions europees. La influència a la UE és, per tant, un factor futur de competitivitat.

2.Ser més gran permet ser més influent. L'experiència em diu que, de la manera que està organitzada actualment la UE, per influir-hi s'ha de ser gran, ja que les decisions es prenen de manera intergovernamental, i no de manera federal -és a dir, amb una cambra que representés de manera igualitària tots els estats membres-. Sempre he pensat que evitar això és la raó que va fer que, especialment a la França de la grandeur , es rebutgés la "constitució federalitzant" de fa uns anys. Més recentment, l'enorme pes del govern alemany ho ha posat de manifest. Per tant, no és equivocat dir, com fa Rajoy, que sent petit s'és menys influent que sent gran. Però només és una part del problema.

3.Ser més gran no garanteix viure millor. La dimensió no assegura més nivell de benestar. Tant la capacitat d'influència a la UE com el progrés de cada país depenen d'altres coses, unes relacionades amb la seva fortalesa interna i altres amb la credibilitat dels seus governants. Hi ha països grans desacreditats que van malament (Itàlia, Espanya...), hi ha països petits que van millor (Finlàndia, Dinamarca...) i hi ha països petits que van molt pitjor (Grècia, Portugal, Irlanda...). En tots els casos cal buscar una part de les raons en el que he anomenat fortaleses internes, i altres en el prestigi de cada estat.

4.Els exemples dels petits. Els petits estats del nord compensen de sobres la seva manca de pes amb altres punts forts: autonomia i eficiència energètica, alt nivell de formació i capital humà, forta dotació de recursos naturals per càpita, alts nivells d'innovació, forta cohesió social, compliment fiscal... Agafar aquests exemples per argumentar només és correcte si es prenen mesures per aconseguir aquests alts nivells a Catalunya, cosa que no estem fent.

5.¿Sols o acompanyats, com diu Rajoy? No he defensat a fons l'estat propi, encara que l'accepto. He dit més d'una vegada que el meu mirall és Baviera, un territori amb una gran fortalesa pròpia i amb un gran estat que l'acull, el respecta i el defensa. Baviera està millor així que si fos independent. Crec que Catalunya, que té actualment força per poder anar tota sola, podria anar molt millor encaixada en un estat més gran. Però l'actual oferta de Rajoy és decebedora perquè Espanya és gran, però no és ni forta ni influent. I, a sobre, no només no està disposada a ajudar Catalunya, sinó que sembla que el que vol és perjudicar-la, tant financerament com en la cultura. ¿L'explicació del contrast entre Espanya i Alemanya ve del caràcter federal de l'estat? Crec que, en part, sí. ¿És un problema més de fons? Cadascú ho explica com vol.

La separació, per a Catalunya, seria viable però no fantàstica. Per a Espanya seria un desastre absolut, ja que deixaria de ser gran. No és d'estranyar l'oposició espanyola i la preocupació a la UE. ¿Tenen raó els que demanen una nova proposta espanyola per a Catalunya, és a dir, una nova Constitució? Crec que sí. ¿Hi ha capacitat a Madrid d'entendre els perills de no fer-la? No ho sé.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF