L'educació és un tema cabdal que no hauria de ser motiu de lluites polítiques. Però cada vegada que hi ha un canvi de govern, sigui estatal o autonòmic, veiem que s'intenta posar mà en el sistema educatiu a partir de normes i decrets elaborats en uns despatxos on el que més interessa és mirar d'inocular a les aules la ideologia política dels que manen en cada moment. Tanmateix, són molts els estudis que demostren que el fracàs escolar no depèn només de l'escola ni dels plans d'estudi de cada moment, sinó de circumstàncies alienes que afecten el conjunt de la societat. Si els pares tenen estudis superiors, és més fàcil que els fills també n'acabin tenint. N'hi ha excepcions, és clar, però les estadístiques demostren que com més nivell social i educatiu menys abandó escolar es produeix. És a dir, l'educació encara és una qüestió de classes, tot i que la implantació necessària i justa de l'ensenyament obligatori va aconseguir eliminar una mica aquestes barreres i facilitar que molts de fills de classe treballadora poguessin agafar l'ascensor social en les darreres dècades. Per això és tan important que es mantingui la qualitat de l'escola pública, perquè evita que el fracàs escolar sigui hereditari i garanteix als ciutadans la possibilitat de tenir les mateixes oportunitats que els privilegiats, que és la base d'una societat democràtica i justa. A més de l'origen social, però, un altre factor que influeix en el fracàs escolar és el context econòmic i el tipus de model productiu de la societat en la qual viuen els infants. A l'Arxipèlag, campió en abandó escolar, ha estat determinant, segons els estudiosos, el fet que durant molts anys hi hagués possibilitat de feina fàcil que no exigia gaire preparació en el sector turístic o en la construcció. S'ha vist clarament que aquest n'era un dels motius, perquè ara, amb la crisi, han baixat de manera espectacular les xifres d'abandó i han pujat les dels joves que es reenganxen als estudis. També hi ha un tema de valors, perquè la cultura i l'educació han perdut glamur, però el que sembla clar és que la culpa del fracàs escolar no és d'una llengua ni d'un pla educatiu. Hi ha coses que es poden millorar a l'escola, però el problema s'ha d'abordar des de tots els fronts.
