Publicitat
Publicitat

Cadascú en el seu lloc

Si poguéssim definir el cop d'estat com una operació destinada a girar el rumb d'un país, aquests dies diríem que Wert n'encapçala un. Però, és clar, perquè sigui un cop d'estat com Déu mana, l'operació Wert està mancada d'escopetes i altres estris de matar, a més de la prescriptiva quadrilla de facinerosos armats.

Això de Wert, idò, no és ben bé un cop d'estat, però la història d'Espanya en registra alguns que, armats i tot, no han tengut, ni prop fer-s'hi, efectes de canvi tan radical com els que pretén el ministre menys estimat i valorat de la història de la democràcia. Si el lector és reincident en aquesta condició, la de lector, que em perdoni per ser-ho servidor en aquest tema, però no crec que s'hagi repetit prou que l'operació Wert té per objecte reconstruir i/o rehabilitar un sistema de classes mitjançant el control de l'accés de la plebs al coneixement; i espanyolitzar les identitats sustentades en una cultura pròpia.

És, per tant, una maniobra d'un gruix ideològic inabastable -no tècnic, com ho presenten-, per reorganitzar l'Estat i posar cadascú al seu lloc segons que els poders més reaccionaris atribueixen el lloc a cadascú. Si s'altera aquest ordre, passa el que ha passat els darrers temps, que les classes dominants se senten amenaçades per la pèrdua de control de l'Estat en favor d'elements populars i d'excepcions nacionals -altament contaminants.

Amb Wert, l'esperit constitucional d'igualtat i llibertat s'esquerda pels quatre costats, revela l'estratègia de reconcentració de poders reals, avaluables en termes ideològics però també amb rèdits d'ús més immediat: de manera que els efectes del 23 F semblin un joc d'infants en extensió i en profunditat.

En això consisteix la sortida de la crisi oficiada pel PP.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF