TRIBUNA OBERTA
Opinió 02/02/2019

Cabrera, un èxit de país

Miquel Mir Gual
3 min

Director general d’Espais Naturals i BiodiversitatLa protecció i la conservació s’han vertebrat com un dels pilars fonamentals de l’actual Govern. Sense caure en comparatives potser estèrils, les polítiques empreses per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca avalen una aposta en ferm per impulsar iniciatives que, amb una naturalesa nítidament conservacionista, deixaran de cara al nostre futur fites històriques traduïdes en realitat, tot marcant un escenari futur que comptarà amb més superfície protegida i conservada d’impactes exògens a la seva idiosincràsia. Entre els molts exemples dels quals podríem debatre, no hi ha cap dubte que un dels més paradigmàtics és l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera, aprovada divendres pel Consell de Ministres.

Ha estat un procés llarg, complex i d’una envergadura que ha requerit empenta, lideratge i ambició, però que, alhora, ha aportat un mestratge important a totes les parts implicades. El 2015 el Govern anuncià la intenció d’ampliar el Parc Nacional, tot i que era ben conscient que seria una tasca ingent que requeriria el vistiplau de l’Estat. Iniciat el camí, el juliol de 2016 es constituí la Comissió bilateral entre el Ministeri i la Conselleria per tal d’engegar i dinamitzar el procés, amb la base d’una proposta feta per part de l’organització Oceana el 2007. Vist amb perspectiva temporal, el viatge fet s’ha postulat com un exemple paradigmàtic del treball i consens en equip, no sols dins l’àmbit institucional, sinó a través d’un important procés participatiu en què cada una de les 46 entitats socials, econòmiques, científiques i ecologistes interessades va poder confluir per arribar a la proposta definitiva que, després del beneplàcit de Madrid, ha acabat per ser aprovada.

La fita, però, no ha estat lliure d’obstacles, que s'han traduït en un escenari on per moments ha quedat clar que les sensibilitats partidistes adoctrinades en contra de les polítiques ambientals poden derivar en la frustració d’aquestes iniciatives. Després d’un any de treball conjunt i d’haver aconseguit el consens social que des de Madrid se’ns demanava com a indispensable, el juny de 2017 el Ministeri, llavors amb el PP al capdavant, bloquejava el procés al·legant que d’acord a documents interns, que tot sigui dit mai hi vam tenir accés des de les Balears, l’afectació al sector pesquer peninsular no feia viable l’ampliació. La grossa arribà un dia després, quan la cort de senadors del Partit Popular que diuen representar les Balears a Madrid es reunia amb la ministra Tejerina per traslladar-li, amb una càrrega a vessar de falsedats i demagògia, que l’ampliació era un “absolut despropòsit”. Posaven sobre la taula, així, la seva eterna lluita en contra de la protecció ambiental i, encara més greu, la seva oposició manifesta a l’opinió conjunta i consensuada de tots els membres representats al Patronat del Parc, els quals davant aquesta farsa decidiren per activa i passiva agafar la iniciativa i fer arribar directament a Madrid la necessitat i la urgència d’ampliar Cabrera.

Si bé la perseverança i insistència per part de la Conselleria mai no va defallir, el canvi de Govern a Madrid va ajudar a virar el rumb de les negociacions, amb un to més constructiu i favorable a perseguir un ambiciós repte que, tot sigui dit, posa les Illes Balears al capdavant de la protecció marina. Des de l’arribada de la ministra Ribera i el seu equip el trajecte ha estat més fluït i ha derivat a la clara conclusió que sense polítiques d’esquerra i progressistes aquesta fita no hauria estat ni possible ni viable.

Estam, de ben segur, davant la legislatura en què més superfície s’haurà protegit al llarg de la història del país. Amb aquesta ampliació, a més d'altres iniciatives com el Decret de la posidònia, la creació de noves reserves marines, l’ampliació i la creació de noves ZEPA i la declaració del Parc Natural del Trenc-Salobrar de Campos arribarem al còmput de més de 100.000 ha protegides. Un full de ruta ferm i l’ambició per aconseguir-ho han fet que entre totes i tots avui puguem ser unes illes referents dins l’àmbit comunitari pel que fa a polítiques de conservació i protecció i, sobretot, unes illes que podran divisar un futur més net i sostenible. Cabrera, avui, ens fa més grans!

stats