Se sent. Se’n parla. Hem vist cosa d’una candidatura anticapitalista i rupturista a l’Ajuntament de Palma. L’havíem somiada molt, anys enrere, una candidatura de ruptura. La trobo legítima. He estat seguint des d’enfora però al mateix temps de prop l’interessant procés que ha portat l’esquerra independentista mallorquina a pensar que era la millor opció. Res a objectar. D’entrada. Si algú des de posicions transformadores i l’independentisme considera que cal oferir una proposta que no està representada a Cort ho ha de poder fer. Però crec que és bo interpretar el context.
La candidatura que es presenti no ho farà contra el President del Consell, que ha tolerat per unes raons o unes altres la carretera Llucmajor- Campos, ni contra la Conselleria de Turisme. Ho farà contra el batle que ha prohibit AirBnb, ha protegit Ses Fontanelles i el Port Petit del Molinar, ha aturat més de mil desnonaments i desmantellarà Son Banya, supermercat del narcotràfic. Més per Palma i Noguera no em semblen la ICV del cinturó metropolità barceloní ni l’ERC de Vilafranca o de Girona. Per dir alguna cosa principatina. No són una esquerra institucionalista apoltronada durant tres dècades. O, com a mínim, són infinitament més que això. Malgrat la recepció al Borbó i malgrat que Sa Feixina encara no ha caigut. Tampoc als carrers palmesans hi veig la força acumulada que he vist a moltes viles de Catalunya, on han acabat sorgint candidatures vinculades a moviments socials o CUPs. Mai, des del 37, havíem tingut un batle mallorquinista i d’esquerres. Mai havíem tingut un batle sobiranista. Dolors Sabater, batlessa de Badalona fins fa poc i segurament el màxim exponent del municipalisme transformador i honest a Catalunya, va quedar impressionada, en una visita recent, per algunes de les mesures que Palma ha implementat aquesta legislatura. I, com ella, altres alcaldes de la CUP, les marees gallegues o EH Bildu, que han estat a Palma. Caldria tenir la visió històrica per entendre que per ventura hem d’intentar que un govern municipal d’esquerres i autocentrat es consolidi dues legislatures. Fent front al PSIB i al bloc conservador. Plantejant un full de ruta més ambiciós que pugui ser fiscalitzat per ciutadans i entitats. Després, ja en parlarem.
Em dol dir-ho, però veient la Palma d’avui hi ha més unitat popular en una candidatura amb Més, ERC i EU –per què no, la CUP?– que a qualsevol espai que es pugui generar ara, en uns mesos. Objectivament. Estimem el municipalisme. Hi creim. Al meu país, als meus països, el municipalisme l’ha practicat molta gent. Municipalistes ho han estat quasi totes les candidatures de l’esquerra sobiranista a les quatre illes des de l’inici del règim actual que encara no hem estat capaços de tombar. Una altra cosa és que aquest capital polític acumulat a vegades s’hagi dilapidat. En tot cas, res està decidit. En uns anys veig possibilitats de candidatures anticapitalistes als municipis de les Illes. Per què no? Però ara la Història i Gramsci ens haurien de fer veure que qualsevol candidatura a Cort situada a l’esquerra del PSIB que no agregui resultarà nefasta per al benestar dels palmesans.
Crec que en política municipal –i nacional!–, si no es fa una reflexió acurada del 'momentum' i el marc on hom es mou hi ha el perill que opcions legítimes esdevinguin un club d’amics amb aspiracions maximalistes sense cap capacitat de transformació. És dur de dir però els que hem vist a l’esquerra independentista catalana passar del testimonialisme de finals dels noranta i la primeria dels 2000 al lloc on està ara, sabem per què ho deim. I enmig d’aquest jardí on m’he enfonyat algú diria: “I els moviments socials?” Idò, com diu el meu admirat Ivan Miró, calen fòrums locals –palmesans?– on mancomunar resistències, on compartir debats i estratègies, on aixecar les alternatives econòmiques, residencials, culturals i ambientals que urgeix la crisi urbana. Potser des de l’anticapitalisme el que necessitam són més cooperatives i més experiències reals de canvi que donin feina i sortida a les vides dels palmesans abans que una llista electoral més que tregui els 1.000 vots que podrien mancar a l’ecosobiranisme per tornar a governar. Perquè, a la fi, i ara seré dolent, ambdues llistes –la que pugui encapçalar l’actual batle i una de nova– s’assemblarien molt: ambdues estarien plenes de funcionaris, que és l’única dedicació professional factible a les Balears de 2018, no? Això ja és, en tot cas, un altre jardí.
