OPINIÓ

Brandar el diccionari com un estendard

Celestí Alomar, veu serena de l’esquerra, recordava ahir en aquest diari que el diccionari atribueix a ‘abstenir-se’ el significat de renunciar a fer alguna cosa, privar-se de fer-la. És bàsic recordar-ho perquè cal recuperar el significat dels mots i, sobretot, no permetre que les conveniències corporatives s’apropiïn del relat, torturant les paraules fins al punt de fer que diguin el que mai abans no havien dit. Si cal, s’ha de brandar el diccionari com a estendard al capdavant d’un exèrcit de dignitat. I s’ha de fer per respecte a la llengua, als mots, però, especialment, per respecte a un mateix, per preservar la integritat i la coherència i no fer el beneit, talment aquells que coneixen el signe i l’usen sense tenir cura del significat. Perquè d’això es tracta, avui, en el comitè federal del PSOE; de quanta beneitura hi ha a l’Estat i de quants beneits poden empassar-se un significat nou com qui s’empassa una hòstia en l’acte de fe de combregar. És lícit debatre sobre la conveniència d’una nova contesa electoral o no, sobre la imperiosa necessitat de tenir un govern amb totes les funcions o no, o sobre si facilitar-ho és patriotisme quarterer o sentit d’Estat. Tot debat hauria de ser lícit, inclòs el que atorga valor a la promesa electoral o la relega a difosa indicació. El que no es pot permetre és convertir el diccionari en un bordell, on cada mot espera que l’alcavot li assigni un peregrí destí. I sí, abstenir-se és renunciar a fer, voluntàriament no-fer. Cal repetir-ho, mentre es recorda que postular-se en unes eleccions és el contrari: una proposta per fer. Tindrà, el BOE, el partit de Bárcenas, Matas i el Bigotes, però el diccionari és nostre i no hi ha direcció del PSOE que ens el pugui llevar.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF