OPINIÓ

Botifarres, classisme i racisme

Som del parer que cada dia pot ser especial. Cada jorn, si hom fa un petit esforç, podem trobar moments sucosos, adquirir coneixements que no teníem, que ens singularitzen i fan millor la nostra existència. Ahir, sense anar gaire enfora, vaig tenir la (dis)sort de trobar l’article més racista i antimallorquí que he llegit en ma vida. Ara ja sé una cosa més que, ben emprada, em pot ajudar a créixer: fins a quin nivell inaudit pot generar monstruositats la misèria moral del militarisme franquista conjuntada amb el que queda de la vella aristocràcia mallorquina espanyolitzada i catalanofòbica –ells, que parlaven un català preciós que la filòloga Antònia Sabater va intentar condensar en l’assaig 'Els senyors de Palma', i que hem gaudit a l’escriptura de Villalonga.

La tesi de la peça en qüestió, publicada en un diari de la competència i signada per un notari palmesà germà d’un polític del Partit Popular, és bàsicament que els mallorquins amb arrels fora de l’illa i que han esdevingut catalanoparlants són com els esclaus negres Quimbo i Sambo, de la novel·la 'La cabana de l’oncle Tom' (1852), que, per primitives i miserables motivacions, causaven dolor als seus germans afroamericans per obtenir el favor i la gràcia de l’amo blanc. L’autor de l’infame article cita tot un seguit de dones i homes amb llinatges no catalans de MÉS, Podem i el PSIB, tot insinuant que defensen el català com a llengua pròpia del país per la comfortabilitat d’un càrrec o per garantir-se un sou. Que s’han integrat lingüísticament perquè quan parlaven en castellà –?– no tenien un duro, vaja. Que són, en paraules textuals, uns “ardorosos conversos” i uns traïdors, alerta!, al seu orígen etnonacional. Continua amb una patètica banalització del nazisme que fa vergonya aliena reproduir textualment, però que, citant en va Hanna Arendt, ve a dir que els castellanoparlants de les Balears són com els jueus polonesos o lituans dels anys quaranta. El despropòsit, profundament ofensiu, és de nivell. Especialment quan ve d’una persona ben posicionada i que sap perfectament qui ha regentat el poder polític, social i econòmic a les Illes Balears des de sempre.

El que no sap l’autor de l’article és que hi ha un comú denominador enorme entre els Molina, els Abril, els Santiago, els Camargo i els Hila que insulta al seu pamflet, d’una banda; i els Alemany, els Gamundí, els Salom, els Picó, els Ramis i els Ginard –per dir alguns cognoms–, de l’altra.Tots sabem que la classe social que representa va ser corresponsable d’un cop d’estat, el juliol de 1936, que va destrossar les vides de milers de treballadors dels pobles de l’Estat –que parlaven, per cert, català, castellà, gallec, basc, occità, asturlleonès i aragonès. Tots sabem que la seva gent va perpetuar una dictadura salvatge –a la qual cal afegir el règim demofòbic i pseudoigualitari que ens hem hagut d’empassar de franc a partir del 75. Tots sabem que els amos dels camps de cotó d’aquí eren els grans propietaris mallorquins que depreciaven de la mateixa manera el 'payés' de Maria de la Salut i el 'currillo' murcià. Tots sabem –els que hem anat a escola a partir dels anys vuitanta, sobretot– que, quan la vida ens ha fet atopar determinats 'pijos' fills de missers o economistes, amb llinatges 'since' 1229 i escolaritzats al centre de Ciutat, parlaven quasi sempre un català, i un castellà, de merda. Tots sabem que a Mallorca la dreta anticatalanista és, bàsicament, classista –amb castellanoparlants i catalanoparlants– i racista –amb els castellanoparlants pobres. Tots sabem, i veim, que el seu món s’esgota, s’esllangueix, se li’n va la vida. I el nostre, inclusiu, civil i no ètnic, es consolida. Tots sabem que els botifarres –i els mossons– han estat una calamitat per Mallorca. Ja ho va explicar beníssim, als 23 anys, Guillem Frontera a la reeditada 'Els carnissers'. Tots sabem que el que desapareixerà aviadet, en una generació, de la nostra illa, no serà el català. Serà el llegat de la seva classe. El seu llegat putrefacte. Com els testicles d’un cérvol sobre un cap de botifarra.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF