OPINIÓ

Bones ocupacions per a tothom? Sí que es pot!

A les Illes Balears, en finalitzar el passat mes d'agost hi havia una mitjana de 27.045 afiliacions a la Seguretat Social més que al final del mateix mes de l'any anterior. No obstant això, l'atur registrat tingué un descens interanual de 5.413 persones. Aquesta aparent falta de lògica en les xifres s'explica per diverses raons: d'una banda, les afiliacions són registres administratius (una mateixa persona pot computar-se unes quantes vegades), mentre que la xifra d'atur registrat es refereix a persones; d'altra banda, cal tenir en compte que els requisits per ser considerada "persona aturada registrada" són tremendament restrictius. A tall d'exemple, a les persones amb relació laboral de fixos discontinus o a les que, estant en atur, participen en algun programa de polítiques actives d'ocupació (posem per al cas un curset de formació) no se les computa.

En qualsevol cas, la distorsió de xifres entre els dos registres esmentats es produeix, sobretot, per la gran volatilitat de la permanència de les persones al mercat de treball, una vegada hi han entrat, i s'ha registrat la seva afiliació a la Seguretat Social. En l'article de la setmana passada a l’ARA Balears aportava una dada prou il·lustrativa: des del 2012 –l'any de la darrera reforma laboral– els contractes de fins a cinc dies han augmentat gairebé un 127%, i ara afegesc que en el passat mes d'agost, dels 41.876 contractes registrats, un 85% eren temporals, gairebé un 34% dels quals tenien una durada inferior a 30 dies, i més d'un 25% eren contractes d'una durada d'1 a 5 dies. Això fa que, per exemple, en el mes de juliol d'aquest any (última informació disponible) es registressin 68.482 altes i 59.182 baixes a la Seguretat Social. Òbviament, ni es van crear, ni es van destruir tantes ocupacions. Simplement, amb tants contractes de curtíssima durada, i amb tanta rotació en els llocs de treball, la mitjana d'afiliacions a la Seguretat Social ha esdevingut més un indicador de la temporalitat laboral, que no pas de la creació d'ocupació. Per acabar d'arrodonir-ho, convé tenir en compte que el registre d'atur, a més de les exclusions abans assenyalades, no computa “l'atur desanimat", és a dir, la gent que cerca treball assalariat al marge del SOIB. Val a dir que, als països desenvolupats –excepte a Espanya– es considera un bon indicatiu el fet que creixi la xifra de gent inscrita en els serveis públics d'ocupació perquè indica l'augment de l'interès per la formació contínua, l'aprenentatge de noves competències, etc. En definitiva, és un bon símptoma d'una població activa, diguem que activada. No crec, més aviat al contrari, que a casa nostra puguem bravejar en aquest àmbit, car, no debades, les perspectives de l'INE són d'una taxa d'activitat a la baixa en els anys vinents.

Què vull dir amb tot plegat? Doncs que repensar com es fan els diagnòstics del mercat laboral és una qüestió fonamental. Tant o més ho és bandejar tòpics sobre una suposada baixa productivitat de la nostra mà obra, sobre la inevitabilitat de la precarietat laboral en els serveis turístics, o dogmes sobre les bondats de la flexibilitat laboral, entesa com l'absoluta absència de flexiseguretat.

És per això que m'ha semblat tan interessant un informe que, amb el nom i l'objectiu d'aconseguir good work for all (bones ocupacions per a tothom), recentment s’ha publicat al Regne Unit. No és el lloc per analitzar les propostes que en aquest document es fan, i sobre les quals tinc coincidències i divergències. Tampoc no és el lloc per reflexionar sobre la conveniència que aquests estudis siguin encarregats a experts i expertes, però avanç que, al meu entendre, en aquests assumptes del mercat laboral, i en molts altres, bé està recordar els advertiments de Rossana Rossanda sobre la presumpta "neutralitat social de la ciència".

Tanmateix, el punt veritablement rellevant és que l'encàrrec i les reflexions no són, només ni prioritàriament, sobre com mantenir o crear ocupació en un context de canvis estructurals provocats per una globalització cada vegada menys governable democràticament, l'extensió dels sectors econòmics de serveis o els efectes de la nova revolució industrial de la robòtica i la digitalització. El repte plantejat és com aconseguir bones ocupacions per a tothom.

No és un repte fàcil, però cal tenir en compte que "imposar la idea que estem condemnats a viure al món en què vivim ha estat i és un triomf del neoliberalisme" (Javier Tébar Hurtado a ‘No tingueu por del nou’). El seu triomf total i definitiu seria acceptar que no es pot revertir la situació actual de precarietat laboral com a norma.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF