Bon Nadal

Potser tu, que aquest any em llegeixes, l’any que ve brindes amb mi

M’agrada el Nadal. Segons com, fer aquesta afirmació havent arribat a l’edat adulta pot semblar una provocació. Això en el millor dels casos. Digueu-me naïf, si voleu.

No és que no hagi perdut persones estimades i no les enyori, aquestes dates i la resta de l’any. Sento nostàlgia dels Nadals de quan era petita i ens aplegàvem tota la família –avis, tiets i cosins– a la casa dels Caus, enclavada als boscos de la serra de l’Obac. Com que un dels miracles del 25 de desembre és que sempre fa sol i, si algun any no n'ha fet, no ens en recordem, la generació més jove dels Altimira (i Pibernat) sortíem a fora a jugar mentre encara era de dia. L’arbre de la meva infància, si ho penso bé, és l’alzina dels Caus, crescuda en ma terra del Vallès.

Sento nostàlgia dels llums d’aquella època. Garlandes fetes de bombetes de colors que il·luminaven els carrers principals de Sabadell –pel que he vist a les fotografies de l’Andorra dels anys setanta i vuitanta, eren iguals que aquelles que il·luminaven l’avinguda Meritxell. Segur que la despesa energètica era indecent. Visca la bombeta LED. I així i tot, tinc la impressió que llavors vivíem en general amb més contenció i un consumisme que manteníem a ratlla. Potser no teníem cap més remei. Els excessos quedaven circumscrits a les festes. En comptes de tres mesos com ara, la lluminària nadalenca en durava un i encara justet.

Sento nostàlgia, infinita, de la il·lusió amb què em mirava els Reis a la cavalcada. ‘Cabalgata’, en dèiem en aquells temps que tot just havien començat les emissions de TV3 i el procés de normalització lingüística. Sento nostàlgia dels Pastorets del Centre Sant Vicenç. De la visita, obligada, a l’exposició de pessebres de l’Acadèmia Catòlica. De la Missa del Gall, sobretot els anys que hi vaig tocar el violí.

Però la meva nostàlgia és serena. El record dels Nadals passats és tan bell que no podria enterbolir el present. Celebro la sort de tenir encara tantes persones estimades amb qui compartir neules i torrons. De fet, a la llista de persones estimades, sempre hi ha lloc per a noves incorporacions. Potser tu, que aquest any em llegeixes, l’any que ve brindes amb mi. Celebro l’esperança amb què m’acosto a un nou any. Els bons propòsits. La creença que tots, individualment i col·lectiva, ens mereixem una segona oportunitat. O no és d’això, que anava el Nadal?

Que tingueu tots plegats unes bones festes i que el 2016 sigui un any per recordar, amb nostàlgia si pot ser.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF