L’EDITORIAL
Opinió 18/11/2017

Bolonya: el fracàs d’un pla que va pecar d’ambiciós

2 min

Ni és una sensació, ni és ja una previsió. Les dades, ara sí, confirmen les advertències que la comunitat educativa va predir fa anys: el pla Bolonya no funciona. L’Anuari de l’Educació 2017, que elabora la Fundació Guillem Cifre de Colonya, és concret i clar: parla de “feblesa del sistema universitari” i qüestiona “l’èxit” d’aquestes institucions “en la seva missió de formar professionalment i personalment el capital humà”. És una conclusió que s’extreu de l’anàlisi exhaustiva, com no pot ser d’altra manera, de la primera generació de graduats, aquells que ja no coneixen què són les llicenciatures. Bolonya va néixer com un pla d’integració a Europa, de transversalitat i per promoure la mobilitat entre universitats. Hi havia part d’il·lusió en alguns docents universitaris per poder reformar carreres, ja que hi veien les més bones oportunitats. Però també va haver-hi advertiments ferms: alumnes, famílies i altres docents sortien en massa als carrers perquè veien que la reforma universitària podria suposar arribar a un punt de no retorn.

Les taxes d’abandó dels estudis d’aquesta primera generació a la Universitat de les Illes Balears deixen xifres preocupants i fan pensar que el precipici és més a prop que mai. Quatre de cada deu estudiants deixen la carrera poc després de començar-la.

Tot i que sigui un problema generalitzat a la resta d’universitats de l’Estat i d’Europa -fet que torna a confirmar el fracàs d’un pla que pecà d’ambiciós-, és una obligació per part de l’administració reconèixer que les Balears, en concret, tenen seriosos problemes amb l’èxit educatiu i que és hora d’apostar per solucions eficaces.

L’escenari és complex i l’educació va abocada a tornar-se a estavellar contra un mur de formigó que no es pensa moure. L’Estat, però, ha de cedir i comprendre que, més que mai, és necessari un pacte educatiu de consens. Si els universitaris no poden continuar els estudis, ja sigui per incompatibilitats econòmiques o personals, ja sigui per incapacitats acadèmiques, cal centrar els esforços perquè l’entrada a la universitat signifiqui un camí segur a l’obtenció del títol -i de qualitat-, i no arrossegar un fracàs germinat en etapes anteriors. Aquest fet implica tothom. Educar pot sortir car, però la ignorància és una via directa cap a la fallida.

stats