CORRENTIA

Biel Barceló i la virtut odiosa

El zàping nocturn és un bon tallafoc per ingressar a la nit amb la sensació de no deure res al món que no li puguem pagar. Per un d’aquests rituals vaig descobrir Biel Barceló com a mallorquinista –vol dir: seguidor del RCD Mallorca–, gràcies a la seva participació com a contertulià a un programa sobre esports de Canal 4 televisió.

Aquesta feina, lamentablement, es considera sovint no retribuïble –i hi dediques més temps del que sembla. Les persones que la fan solen ser entusiastes de la matèria de què es tracta, i van a benefici d’inventari. No conec el cas particular de Biel Barceló i Canal 4, però asseguraria que l’exconseller no ha cobrat ni el que li costava la gasolina per anar als estudis.

Bé, passa el temps, i Canal 4 signa un conveni amb una companyia turística, que pagarà amb espècies sigui el que sigui el que li ofereix l’emissora. Aquesta emissora considera que podria agrair la fidelitat d’un o més col·laboradors fent-los partícips d’aquest conveni, de manera que Biel Barceló pot veure’s cordialment recompensat amb unes vacacions.

L’afer és d’una lleugeresa que, en rigor, no trobaríem balança per pesar-lo. Passa, a més, que tenim les hemeroteques estibades de casos de veritable corrupció que s’han tancat de manera molt més desenfadada. I d’altres afers que tan sols molt rarament han estat arxivats a la carpeta de la corrupció, com són els grans viatges (auto)propagandístics de presidents (Matas i Antich, per exemple) i presidentes (per exemple, Maria Antònia Munar) a l’estranger, amb acompanyament de consellers, assessors, amics i, perquè els ciutadans d’aquest país ens en mantinguem ben informats, periodistes de tots els mitjans: tot plegat, a compte dels eraris públics, directament: sense complexos, com diu l’oracle de la FAES.

Les comparacions es disparen i, realment, el panorama que se’ns presenta és el d’un país que s’ha embrutat de peus a coroneta i ara es vol redimir castigant allò que encara no sabem com definir més enllà d’una mostra d’agraïment de Canal 4. O tudam en grans ambaixades els doblers de les escoles i els hospitals; o fem odiosa la virtut.

N’hi deu haver uns quants que ara mateix es rebenten de rialles.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF