EscriptorPotser era inevitable imaginar què passaria quan la vacuna arribàs a l’estat espanyol. La crisi del coronavirus ha posat totes les democràcies contra les cordes, però el que ha passat aquí ha estat més gros, perquè quan no tens unes dinàmiques institucionals sanes, una classe política preparada, una economia forta i versàtil i un relat periodístic al servei de la veritat, tot plegat es fa més greu, mortal i lamentable.
La mortalitat ha estat de les pitjors del món; el nacionalisme espanyol servia per administrar de mala manera tots els necessaris confinaments perimetrals, i el centralisme per esborrar les autonomies. Els ajuts als més vulnerables de la cadena han estat minsos, sovint inexistents. Tampoc se’ns han donat dades reals de mortalitat, i s’ha fet servir la pandèmia per treure banderes i fins i tot l’exèrcit a fer desfilades. Països més rics han pogut prendre més mesures, perquè el pressupost permetia enviar recursos a restauradors i botiguers, que aquí han hagut d’obrir per no morir-se de gana i continuar, sobretot, contribuint a les arques públiques. Amb l’escassa inversió espanyola en investigació d’alt nivell, quedava òbviament descartat que d’aquí en sortís cap vacuna viable. Tot el que s’ha pogut fer és propaganda, hospitals improvisats, confinaments tardans o inútils, ERTO i qui dies passa, anys empeny. El 2020 ha costat molt d’empènyer, però, i tant que potser no hi haurà energies amb vista al 2021, almenys si ben aviat les xifres de contagis, ingressats i morts no comencen a millorar.
I el que s’està fent amb el vaccí continua en la mateixa línia. És igual si es tracta d’un ‘invent’ alemany, fruit, a més, de la integració dels immigrats d’origen turc, com ho és la parella d’investigadors (Sahin i Türeci) que li han sabut donar efectivitat. Del que es tracta ara és de fer veure que tot això és un triomf de la ‘pàtria’ espanyola, com han anat piulant des de polítics d’extrema esquerra fins a la dreta més fòssil. S’han posat més en relleu els primers noms dels espanyols vacunats (bones senyores de la tercera edat, ingressades a residències, tractades pels mitjans, a més, com si fossin beneites) que no el nom dels inventors o la quantitat de diners que s’hauran de pagar per obtenir-la, que òbviament reforcen l’economia alemanya. El Ministeri espanyol va anar a rebre la vacuna a l’aeroport, com si fos el vell Mr. Marshall, a qui, a sobre —i no es podia esperar res més—, li van enflocar la bandera de la pàtria. Com si això no bastàs, van falsificar la perspectiva de la foto per fer veure que un petit palet amb uns quants milers simbòlics de primeres dosis era tot un embalum de la mida d’un autobús.
No podíem conjecturar que una crisi com aquesta ens fes més virtuosos, però sí que almenys no ens fes caure més avall en els nivells de ridícul, manipulació i mentida. A sobre, va sortir el rei a dir-nos, la nit de Nadal, que ens en sortirem, que som un gran país, etc. Potser és per això que son pare viu als Emirats Àrabs.
