04/06/2013

Benvingut, Mister Obama

2 min

Mareta meva. L'ARA es feia ressò, ahir, d'una notícia del diari Irish Times que diu que Irlanda del Nord "maquilla botigues buides amb adhesius per rebre el G-8". Que sí. Que posen adhesius als aparadors perquè no es noti que són botigues buides, que ja han tancat. Perquè l'Obama i la Merkel i l'Hollande no vegin les penúries. S'han gastat 350.000 euros a pintar façanes i enganxar fotos en dues dimensions que simulen carnisseries.

Llegir això m'omple el cor de gel picat, com el got d'una caipirinha acabada de xarrupar. Irlanda del Nord? Aquí al costat. Ahir mateix. Com a la pel·lícula del grandíssim Berlanga, Bienvenido Mister Marshall , que un dia ens va fer somriure, però des d'un estat d'ironia permanent i elevada. "Quina faula moral, etcètera", ens vam dir, admirats. Els protagonistes de la història pintaven les façanes o les tapaven amb decorats de cartró pedra, perquè els americans, que eren com els Reis Mags, no veiessin la pobresa. Era una pel·lícula. Ara, no només això.

Les autoritats competents sempre procuren que els reis no vegin la misèria, ja ho sé. Així no es torben i no pateixen. Felip i Letícia, quan van anar al Liceu, segur que no van ensopegar amb cap captaire dels que remenen contenidors allà al costat. Els pobres i les prostitutes s'amaguen, ja se sap, quan hi ha visites il·lustres. Però això d'Irlanda és molt més boig. És un gest infantil i esclau, com fer veure que ets ric per aconseguir negocis. Però també és el gest prepotent d'un dèspota il·lustrat que ja sap que el populatxo s'ho empassa tot. Vol dir que uns quants polítics van fer una reunió i van decidir que encarregarien els adhesius. Van demanar pressupostos. Van enviar algú per prendre mides dels aparadors de les botigues tancades i van enviar algú altre per enganxar-los. I quan passi tot, els trauran. O potser ja no.

stats