Benvingudes
La mostra, que va molt més enllà de la simple contemplació de l'art del passat, és una reflexió profunda i gens condescendent sobre el paper que té el patrimoni en la societat actual
Ahir es va inaugurar l'exposició 'Benvingudes a casa vostra'. És, sens dubte, un dels esdeveniments culturals de l'any, visible fins al gener a la sala d'exposicions de Govern, a l'antiga caserna dels bombers. El disseny és espectacular i audaç, d'una bellesa continguda, les peces que s'hi exposen, magnífiques. I la premissa discursiva que l'articula és ben senzilla i molt interessant: s'exposen obres d'art que a començament del segle XX van deixar Andorra, i que tornen de visita, rebudes per les que van tenir l'oportunitat de quedar-s'hi.
La mostra, que va molt més enllà de la simple contemplació de l'art del passat, és una reflexió profunda i gens condescendent sobre el paper que té el patrimoni en la societat actual, sobre la fragilitat de les coses, sobre la desídia, sobre els canvis en la nostra percepció pel que fa al llegat dels nostres avantpassats, i també, en el fons, sobre el mal que han fet la cobdícia i la ignorància. Però també, i sobretot, és un relat d'esperança: podem redreçar les males pràctiques del passat, podem –i tenim l'obligació– de reflexionar sobre el present.
Està molt bé que pensem en gastar-nos una morterada en fonts de coloraines per embadalir turistes, però clama al cel que haguem d'esperar que cada ics anys es programi una exposició per poder veure els frescos de Santa Coloma o la resta de tresors que dormen el son dels justos als magatzems de Patrimoni. O no?
