A les crítiques i burles adreçades a Baltasar –Balti– Picornell per la seva indumentària i, en general, per la imatge que va donar a l'audiència de Felip VI, hi alena, oculta, la convicció que totes les cultures han d'evolucionar vers la cultura dominant. Si la cultura dominant –per fer-ho curt: la dels poderosos– ha creat uns codis propis, uns estils, un llenguatge, la dels pobres ha d’aspirar a mimetitzar-la. Per què? Vet aquí una qüestió que, de tan superada com la creim, amaga un problema de gran embalum: tan gran que, quan aquesta llei universal no s'acompleix, ho interpretem com un atac en tota regla als pilars de la civilització.
S'ha volgut regular la imatge de les persones en distintes situacions, i el resultat és comprès en el que en diem etiqueta. L'etiqueta ens indica com hem d'administrar la nostra presència per donar a entendre quin missatge hi volem transmetre. Però aquest principi no s'admet quan és fruit d'un procés que comença extramurs de l'etiqueta oficial: com si aquest procés hagués de significar la renúncia a dir allò que volen dir les persones que vénen d'un altre estrat de la societat.
Baltasar –Balti– Picornell ve d'un món que no té res a dir a través de l'etiqueta generalment admesa com l'apropiada per a cada persona en cada lloc i moment. El més natural del món és que cadascú enviï el seu missatge, si això és el que vol, mitjançant una guarnició elegida en consonància amb la seva pura i simple voluntat. L'etiqueta és fruit d'unes formes de domini que podem acceptar o no. Si sempre circulen de dalt a baix, se suposa que són vàlides i –quasi– obligatòries, encara que el teu camí sigui l'invers i també ho sigui la teva perspectiva.
En fi, si Baltasar –Balti– Picornell pretenia al·ludir per la vestimenta a les diferències que el separen del rei, ho ha aconseguit. La foto era impressionant, sembla mentida que una societat tan inexpressiva com la nostra proporcioni imatges de tanta eloqüència, de calat polític i sociològic. Davant aquesta imatge, cadascú que ho desitgi haurà fet befa d'un o de l'altre. Personalment, em reconec receptor d'una lliçó profitosa.
